Grec matèria de modalitat de batxillerat

Grec, matèria de modalitat de batxillerat

Font: DECRET 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del batxillerat.

El currículum de la matèria de grec ofereix uns continguts que poden satisfer les expectatives d'una gran diversitat d'alumnes, ja que s'adeqüen a la naturalesa doble del batxillerat, terminal i propedèutic.

Els continguts de la matèria contemplen dos grans vessants: el lingüístic i el cultural. Respecte al vessant lingüístic, desenvolupa la capacitat d'anàlisi, indispensable per a la interpretació dels textos i la capacitat d'aplicar els coneixements a la pràctica d'una manera autònoma. I respecte al vessant cultural, desenvolupa la potenciació de la capacitat de recerca i de síntesi en el camp de la història, de la literatura, de l'art, de la filosofia, del periodisme, etc.

Els continguts d'aquests dos àmbits han de tractar-se conjuntament, de manera complementària i simultània. En aquest sentit, cal trobar la graduació i la dosificació idònies per tal de facilitar-ne l'aprenentatge d'una manera progressiva i articulada. A més de propiciar una aproximació a la realitat cultural i lingüística de l'antiga Grècia també cal posar en relleu la petjada indeleble de la llengua i cultura hel·lèniques en les diverses situacions històriques posteriors i en el context cultural del món actual. El fet de poder presentar a l'alumnat el llegat lingüístic i cultural de Grècia constitueix un estímul eficient que fortifica la identitat, ja que ajuda a aprofundir en el coneixement de les arrels de la cultura del món occidental i alhora predisposa a l'interculturalisme, ja que afavoreix el respecte i l'estima envers altres manifestacions culturals.

Competències específiques de la matèria

Les competències que desenvolupa la matèria de grec són la competència lingüística, la competència artística i cultural i la competència social i ciutadana.

Els coneixements dels mecanismes lingüístics d'una llengua clàssica com la grega contribueixen al desenvolupament de la competència lingüística, a la reflexió sobre els elements i estructures lingüístiques del grec i de totes les llengües, tant de les que l'alumne/a coneix com de les que pot adquirir en un futur proper en un context social i mundial en què la interconnexió lingüística i cultural té un paper cada vegada més rellevant.

El coneixement de la llengua i la cultura de Grècia contribueix a la comprensió de la realitat lingüística i a la correcció de les tècniques de comunicació oral i escrita de les llengües vehiculars i de les llengües estrangeres pel fet d'ajudar a precisar l'ús del lèxic del llenguatge culte (tècnic, científic, artístic, literari, filosòfic, etc.), ja que en totes les llengües del món occidental el llenguatge culte està format majoritàriament per mots d'origen hel·lènic.

Pel que fa a la competència cultural i artística, els continguts de la matèria fomenten l'actitud crítica davant dels fets culturals i socials del passat i del present, ja que el llegat del món grec, en la seva major part, és fruit de la revisió i de la indagació constants. I és que els assoliments de la cultura grega encara tenen prou vigor per convidar a la reformulació de les experiències culturals i artístiques, ja que han estat i són encara el punt de partença de recreacions en els camps més variats. La cultura grega també aporta un seguit de referències culturals que han estat considerades modèliques, és a dir, clàssiques. A més a més, l'afany de superació constitueix un estímul al foment de la recerca en tots els àmbits del saber. Per això val la pena posar en relleu que un dels trets més característics de la cultura hel·lènica, com la paidéia i la philantropia, traduïdes més tard en la humanitas ciceroniana, són el punt de partença de tot allò que anomenem humanitat i humanisme.

La matèria també desenvolupa la competència social i ciutadana, en tant que la cultura hel·lènica ha tingut en el passat i encara continua tenint en el present la capacitat d'integrar coneixements de diversa procedència i de reformular-los de manera que ha col·laborat decisivament en el desenvolupament de la civilització de la humanitat tant en el passat com en l'actualitat. Cal tenir present que el món grec antic fou pioner en el foment de les actituds de tolerància i de respecte envers persones de diferent manera de pensar, de diversa procedència, en el foment de perseverança en l'esforç, per tal de progressar en el coneixement i en la convivència, i de participació en les tasques cooperatives que fomenten la interacció amb els altres.

Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat

L'estudi de la llengua i la cultura gregues en el batxillerat contribueix al desenvolupament de les competències genèriques del batxillerat. Aquesta matèria ofereix la possibilitat d'enriquir i d'aprofundir en la competència comunicativa de l'alumnat, ja que afavoreix l'adquisició del lèxic tècnic, científic i artístic, comú a totes les llengües de cultura, d'una manera conscient i reflexiva. D'altra banda, l'estructura flexiva d'aquesta llengua clàssica convida a la reflexió lingüística en la interpretació de testimonis escrits en grec, en la comparació de fets lingüístics entre el grec i la llengua vehicular i en la recerca d'equivalències per tal d'expressar en la llengua pròpia els missatges dels textos. Tot plegat ajuda a la consolidació de l'estructuració mental i a l'afermament de les competències comunicativa, oral i escrita.

També el vessant cultural de la matèria promou la comprensió de les grans fites artístiques, literàries i socials assolides pels grecs, l'impacte de les quals sobrepassà els límits geogràfics i temporals dins els quals foren gestades i encara perviu en molts aspectes tècnics, artístics, literaris i institucionals del món actual. Aquest aspecte afavoreix la competència en la gestió i el tractament de la informació a partir de tota mena de fonts que es poden obtenir mitjançant la consulta a biblioteques, la visita a jaciments i museus i a través del maneig de les TIC.

En el context social actual, la cerca d'informació a través de les fonts més diverses, ja siguin les tradicionals o les electròniques, és un fet habitual entre l'alumnat. Les TIC ofereixen un seguit de possibilitats que han de ser aprofitades amb la guia i orientació del professorat per tal d'observar, cercar informació i contrastar-la, proposar conjectures i establir relacions, de manera que afavoreixi la creativitat. Actualment es disposa de diversos programes relacionats amb el món clàssic que poden incidir positivament en l'adquisició de coneixements al voltant de la llengua i cultura de la Grècia antiga. Si tenim present que l'alumnat es mostra particularment receptiu en l'ús de les noves tecnologies, l'orientació del professorat pot ser decisiva en l'adquisició de la competència digital.

Les activitats relacionades amb la interpretació dels textos i amb el comentari lingüístic i cultural contribueixen a la formació integral de l'alumnat. Per a la seva realització és important crear un clima que afavoreixi la presa de decisions al moment de traduir un text i de comentar-lo, la rectificació dels possibles errors, la defensa oral i escrita de criteris presos amb rigor i responsabilitat, el contrast de diverses interpretacions que facin els alumnes o a partir de dues o més versions publicades, la justificació de l'opció presa, etc. És probable que molts alumnes no continuïn estudiant grec més endavant, però el procés d'aprenentatge de la llengua i la cultura de Grècia ha de ser útil per a tot els qui cursin aquesta matèria, de manera que faciliti l'assoliment de la competència interpersonal.

L'esperit de superació que es manifesta en la majoria dels assoliments culturals, polítiques i socials de l'antiga Grècia és com un esquer que afavoreix la formació d'opinions, de pensaments, d'emocions estètiques i cognitives que ajuden a argumentar, dialogar i a superar nous reptes i possibles dificultats que es puguin presentar. El fet de poder reflexionar sobre un passat que d'una manera o altra perviu en el present, a més d'afavorir la competència de coneixements permet la interacció en el món amb la mirada posada en el futur. I és que l'experiència de l'evolució del món hel·lènic a l'antiguitat constitueix un referent per a la flexibilitat, la versatilitat i l'adaptabilitat a l'entorn que mai no és estàtic.

Estructura dels continguts

Els continguts de la matèria s'articulen en els dos cursos del batxillerat en quatre grans apartats, els quals obeeixen a un plantejament epistemològic. Tanmateix, en el moment d'organitzar-los cal cercar una seqüenciació equilibrada i coherent de coneixements lingüístics, que facilitin la interpretació dels textos i la realització d'activitats morfosintàctiques que permetin la pràctica i la reflexió gramatical, i de coneixements culturals ajustats, sempre que sigui possible, al contingut dels textos que es proposin.

Connexió amb altres matèries

La presència de la llengua i cultura gregues en el currículum dels nois i de les noies que comencen a introduir-se en el camps de les ciències socials, en el de les humanitats i en l'aprofundiment de les arrels de la ciència, de la filosofia i de l'art occidentals proporciona una visió en profunditat dels fets lingüístics, històrics i culturals que estan connectats en diverses matèries de caire humanístic, però d'una manera especial amb la matèria de llatí, amb la qual comparteix una seguit de característiques de tipus lingüístic i cultural innegables, de manera que formen un conjunt indestriable anomenat món clàssic. Com que hi ha una gran coincidència en els objectius d'aquestes matèries, en els casos en què l'alumnat opti per cursar-les resulta altament recomanable que els centres estableixin una programació conjunta d'objectius i de progressió de manera que la coincidència de criteris afavoreixi un aprenentatge simultani i coherent en tots els aspectes que sigui possible.

Consideracions sobre el desenvolupament del currículum

Si en l'ensenyament d'una llengua que es parla en l'actualitat es potencia el domini de les quatre habilitats bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure, en l'ensenyament de les llengües clàssiques cal fomentar d'una manera especial l'habilitat de la lectura de textos originals adients. Per arribar a aquest estadi, cal insistir en l'aprenentatge dels paradigmes més productius de les estructures bàsiques i del vocabulari d'un índex elevat de freqüència en la prosa clàssica.

L'estructura de la llengua i de la cultura s'ha de fer simultàniament i gradualment, no com compartiments aïllats, per tal que l'alumne/a no converteixi la pràctica de la traducció de textos en un exercici de desxiframent descontextualitzat del món que el va generar. Conèixer la llengua és conèixer la seva organització, el significat i la posició dels seus elements, l'arquitectura oracional, la concordança, les condicions de règim, etc.

El currículum incorpora una visió breu i sinòptica dels gèneres literaris i un estudi més aprofundit d'alguns d'ells, com l'èpica i la poesia dramàtica, a partir de la lectura en la pròpia llengua d'algunes obres senceres. En tot això no es tracta només d'adquirir coneixements literaris, sinó de contribuir a millorar l'expressió oral i escrita, d'avivar el gust per la lectura, de prendre consciència del fenomen literari com una manifestació cultural en la qual es combinen el context sociopolític amb el personal i artístic i de mostrar com es van assolir a Grècia obres en les quals s'han emmirallat no solament la literatura posterior, sinó totes les arts sense exclusió, com la música, la pintura, l'escultura, el cinema, etc.

Com que l'aprenentatge de la llengua i la cultura gregues és simultani amb el altres matèries de caràcter lingüístic i humanístic cal contemplar la possibilitat de dur a terme activitats interdisciplinàries que fomentin la capacitat de connectar i d'integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos en el temps i en l'espai, de manera que l'alumnat pugui desenvolupar valors i criteris ètics associats a totes les àrees del saber.

Els continguts seleccionats per a aquesta matèria es fonamenten en la finalitat de proporcionar als alumnes els coneixements bàsics de llengua grega, del procés cultural de l'antiga Grècia i dels principals gèneres literaris mitjançant la lectura en traducció d'obres significatives i la lectura de textos originals.

Per aconseguir la finalitat esmentada és desitjable aprofitar la petjada grega en el nostre país, tant les restes arqueològiques (Empúries) i els objectes de factura grega, conservats als museus, com les mostres artístiques i culturals de diverses èpoques inspirades en el món grecoromà, per tal que l'alumnat sigui conscient que la possibilitat de noves relectures i de reinterpretació continua oberta i que el diàleg entre el present i el passat sempre és fecund i enriquidor amb vistes al futur.

La distribució dels continguts que sembla més aconsellable és la distribució cíclica, de tal manera que els continguts de cada unitat didàctica siguin equilibrats tant pel que fa a la quantitat d'informació lingüística com pel que fa a la cultura. A mesura que l'aprenentatge avança, s'han d'ampliar els aspectes assenyalats abans, d'acord amb els progressos dels components del grup classe i del temps que hom disposa.

En la pràctica docent de la llengua i la cultura de Grècia és aconsellable de posar en pràctica els avenços aconseguits gràcies a les tendències pedagògiques innovadores, de bona tradició entre nosaltres, i el treball amb les TIC i els mitjans de comunicació que hi ha a l'abast de qualsevol ciutadà o ciutadana.

L'avaluació permanent permet identificar els nivells de desenvolupament de les competències que es pretenen assolir. L'avaluació ha de tenir en compte els objectius i les competències de la matèria. Les activitats formatives impliquen tant el professorat com l'alumnat, ja que permeten al docent calibrar la idoneïtat i l'adequació de les estratègies d'ensenyament i a l'alumnat les dificultats que apareixen durant l'aprenentatge. La reflexió sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge ha de ser constant per tal de poder prendre decisions adients, introduir millores i dissenyar noves activitats i estratègies que siguin diversificades i integradores alhora, segons les necessitats de l'alumnat.

L'avaluació sumativa ha de tenir en compte l'avaluació formativa, així com l'avaluació en l'acció, és a dir, en la intervenció a l'aula entre el diàleg que s'estableix entre el docent i l'alumnat, en l'elaboració de petits treballs connexionats amb altres matèries, tant de caire lingüístic com cultural, en les múltiples i variades situacions que es produeixen al llarg de cada curs.

Objectius

La matèria de grec del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:

1. Llegir, comprendre i interpretar d'una manera coherent, amb l'ajut del diccionari, textos grecs de dificultat mitjana, preferentment en prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu.

2. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics del sistema lingüístic del grec antic en la identificació de les formes flexives i en la transformació d'estructures gramaticals o de sintagmes.

3. Reflexionar sobre els fets lingüístics (morfosintàctics i lèxics) a partir de textos en llengua grega i establir relacions amb la llengua pròpia.

4. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua pròpia simples i compostos, primitius i derivats, aplicant les normes bàsiques de la transcripció i valorar-ne la pervivència en les llengües modernes.

5. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la història i la producció artística de l'antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.

6. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el protagonisme dels principals personatges, el gènere literari al qual pertany i la relació amb alguns fets històrics, polítics i socials.

7. Aconseguir informació a partir de les fonts de tota mena, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, les dades que ofereixen les obres dels estudiosos i les tecnologies de la informació i la comunicació sobre el mon clàssic, i extreure'n conclusions.

8. Tenir una visió humanitzada de l'entorn mitjançant el contacte amb les llengües clàssiques i reconèixer i valorar la pervivència del llegat literari, artístic i cultural de Grècia en el passat i en l'actualitat.

Primer curs

Continguts

La llengua grega

Representació, mitjançant mapes geogràfics o conceptuals, de l'evolució des de l'indoeuropeu fins al grec modern tenint en compte les principals variants dialectals.

Identificació de les lletres i dels signes de puntuació usats en grec i comparació de l'alfabet grec amb l'abecedari llatí, tot valorant els esforços que els humans han fet en l'establiment de l'escriptura.

Distinció de la transliteració d'un mot grec a l'alfabet llatí i de la seva transcripció al català.

Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement bàsic de la flexió nominal i pronominal de la llengua grega i la seva aplicació en textos breus o bé en sintagmes aïllats.

Reconeixement de les formes verbals que presenten un índex més elevat de freqüència en la prosa narrativa (oposició present/aorist a l'indicatiu, a l'infinitiu i al participi) i la seva aplicació en contextos breus o aïlladament.

Identificació d'una forma nominal o verbal que morfològicament discrepa de les altres dins d'una sèrie determinada.

Transformació del nombre gramatical dels elements que integren una determinada frase i justificació dels canvis efectuats.

Valoració de la funció sintàctica de cada element de la frase tenint en compte les característiques morfològiques i la seva integració en sintagmes.

Identificació i interpretació de les partícules d'ús més freqüent.

Els textos dels autors grecs i la seva interpretació

Desenvolupament de les competències lingüístiques en la llengua pròpia per poder interpretar frases o textos breus en llengua grega.

Interpretació de textos narratius originals de prosa àtica i circumstancialment en koiné, analitzant implícitament i explícita, si cal, els diversos elements que conformen les frases dels textos proposats.

Aplicació de les tècniques de traducció i de comentari, tot valorant el contingut dels missatges dels petits textos que es treballen.

Cerca, anàlisi i contrast d'informació sobre la història, la literatura i la cultura de Grècia, aconseguides mitjançant el suport de les TIC.

El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia de les llengües modernes

Aprenentatge del lèxic grec bàsic.

Localització en un lèxic dels mots que formen part d'un text que hom proposa d'interpretar i traduir.

Reconeixement, dins una sèrie, d'un mot que pel seu significat s'aparta dels altres que pertanyen a un mateix camp semàntic.

Provisió d'una paraula que d'una manera o altra s'ha treballat, la qual té el significat gairebé sinònim o bé antònim d'una altra.

Distinció dels prefixos en els mots compostos i identificació de la paraula simple corresponent, així com la diferenciació dels sufixos en els mots derivats i reconeixement de la paraula primitiva.

Valoració dels factors que han permès que els mots grecs han perviscut i han esdevingut universals en les paraules pertanyents al llenguatge tècnic científic i artístic de totes les llengües de cultura.

La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat

Localització d'accidents geogràfics, regions i ciutats importants dins l'àmbit del món grec a l'antiguitat.

Lectura i interpretació de mapes, de plànols i imatges corresponents a escenaris històrics, a edificacions de caràcter religiós, polític i privat de l'antiga Grècia.

Identificació de les causes dels principals conflictes que esclataren a l'antiga Grècia.

Localització en mapes geogràfics dels principals escenaris bèl·lics dels conflictes més importants de la història de l'antiga Grècia.

Establiment de les causes geogràfiques que van propiciar l'aparició de la polis amb identitat i personalitat pròpies.

Establiment dels organigrames institucionals pels quals es regiren Atenes i Esparta i de les causes socials i històriques que els van propiciar.

Valoració de la transcendència que ha tingut en el món el camí escollit per Atenes en la implantació d'institucions democràtiques.

Caracterització d'alguns fets de la vida quotidiana i d'alguns esports dels grecs a l'antiguitat.

Caracterització dels trets que conformen la religió grega i reconeixement de les principals deïtats tenint en compte els seus atributs.

Identificació d'algunes produccions artístiques antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega.

Establiment de la genealogia dels principals déus tenint en compte la informació extreta d'algunes obres d'autors grecs.

Identificació dels principals gèneres literaris a través de la lectura d'obres o de fragments en traducció.

Valoració crítica dels assoliments polítics, socials, artístics i literaris de la Grècia antiga.

Connexió amb altres matèries

Llatí

Una part dels objectius són comuns i paral·lels.

Llengua i literatura i totes les matèries de literatura

Precisió en l'ús del vocabulari de caràcter científic, tècnic i artístic gràcies a les activitats que fomenten l'estudi de l'etimologia.

Reproducció acurada en la llengua pròpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal comprendre i interpretar.

Foment de la lectura d'obres literàries senceres o de fragments extensos, si es tracta d'obres gaire llargues.

Valoració de la diversitat lingüística.

Filosofia i ciutadania

Delimitació exacta dels termes filosòfics encunyats a l'antiga Grècia.

Tolerància envers les diverses maneres de pensar.

Valoració de l'aportació del pensament filosòfic i polític en la civilització occidental.

Història i història de l'art

Anàlisi del funcionament de les institucions democràtiques que es crearen a Grècia i foren el model de les actuals.

Reconeixement dels diversos períodes de la història de Grècia i de les creacions artístiques que hi tingueren lloc.

Valoració de les manifestacions artístiques i de la seva pervivència al llarg de totes les èpoques fins a l'actualitat, tot valorant el patrimoni històric i artístic de l'entorn proper o llunyà.

Matemàtiques

Representació gràfica de les seqüències del temps històric.

Valoració de la importància de les primeres aportacions matemàtiques i científiques en general dels grecs.

Criteris d'avaluació

1. Identificar les característiques bàsiques que defineixen els conceptes de llengües indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs.

2. Llegir textos grecs breus, distingir entre transliteració i transcripció d'algunes paraules, identificar el mots destriant els variables dels invariables i els que segueixen la flexió nominal dels qui pertanyen a la flexió verbal.

3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació d'estructures gramaticals o d'unitats lingüístiques.

4. Comprendre i interpretar el contingut de textos grecs breus, preferentment de prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu.

5. Analitzar el contingut dels textos en llengua grega d'una manera implícita, i explícita quan es cregui oportú.

6. Emprar el lèxic grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.

7. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua pròpia simples i compostos, primitius i derivats.

8. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la història i la producció artística de l'antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.

9. Cercar informació per comprendre i ampliar els coneixements sobre l'antiga Grècia en les diverses fonts, incloses les TIC.

10. Elaborar petits treballs per ampliar els coneixements sobre el món clàssic, aplicant les tècniques d'anàlisi, síntesi i comentari, i cercant informació en museus o jaciments al nostre abast i en fonts diverses, com publicacions d'estudiosos, informacions extretes per mitjà de l'ús de les TIC, etc.

Segon curs

Continguts

La llengua grega

Pràctica de la morfologia nominal bàsica i reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen en un alt índex de freqüència.

Aprofundiment de la morfologia verbal en els modes i en els temps més freqüents en textos de prosa narrativa: tema de present i d'aorist en els modes indicatiu, infinitiu i participi.

Reconeixement de les característiques bàsiques del tema de futur i del perfet.

Distinció bàsica dels trets que caracteritzen els modes personals (imperatiu, subjuntiu i optatiu).

Pràctica de la morfosintaxi verbal mitjançant la transformació de sintagmes d'un determinat tipus a uns altres de significat equivalent.

Aplicació dels coneixements de la sintaxi nominal, verbal i oracional per poder interpretar textos breus i transformar-los.

Identificació de les oracions en textos adients de dificultat mitjana per poder-los interpretar i transformar.

Els textos dels autors grecs i la seva interpretació

Traducció de textos de dificultat mitjana de prosa àtica i de temàtica cultural grega, amb anàlisi sintàctica implícita, i només explícita quan calgui.

Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies, tot adaptant-les als fets lingüístics més habituals que es presenten en els textos originals en grec.

Comentari dels textos traduïts i valoració de la traducció com a instrument de comprensió del seu contingut.

Lectura en traducció d'obres senceres o en part, d'autors clàssics o d'estudiosos moderns referides al món grec i emissió d'opinions contrastades sobre el seu contingut.

Maneig de les fonts en traducció i d'estudis sobre civilització i cultura del món hel·lènic amb suports tradicionals i amb el suport de les TIC.

El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes

Pràctica de maneig del diccionari.

Intensificació de l'aprenentatge del lèxic, posant en pràctica els camps semàntics i les famílies lèxiques.

Reconeixement de procediments utilitzats en la composició i derivació de mots grecs.

Interès per l'establiment de relacions lèxiques en la formació de paraules catalanes i de les llengües modernes que tenen origen grec, per tal d'enfortir la pròpia identitat.

Procediments de derivació etimològica en hel·lenismes que formen part de la terminologia científica, tècnica i literària de les llengües modernes.

Conscienciació que els ètims grecs i llatins han esdevingut universals en les paraules pertanyents als nivells tècnics de tots els àmbits del saber.

La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat

Establiment de les fases que hagueren de passar els textos grecs que han arribat fins a nosaltres des del moment en què foren escrits fins als nostres dies.

Valoració del procés de transmissió de la cultura clàssica i reconeixement de la tasca dels humanistes, del paper de la impremta i dels ideals de la Il·lustració en la transmissió i la edició dels textos de Grècia i Roma.

Observació directa de les restes arqueològiques dels jaciments (Empúries, Roses) i dels museus que tenim al nostre abast i valoració del patrimoni clàssic del nostre entorn.

Comprensió d'obres senceres o fragments de la literatura grega, sobretot referits a l'epopeia homèrica i a la dramàtica, i exposició d'alguns aspectes sobre la temàtica, els protagonistes i les característiques del gènere literari al qual pertany.

Hàbits de consulta que permetin una aproximació als gèneres literaris en prosa: la història, la filosofia, l'oratòria i el sistema judicial, la novel·la i la ciència.

Ús d'estratègies de recollida d'informació aprofitant els recursos de les biblioteques o de les TIC per a l'elaboració d'esquemes i petites recerques.

Contrast de realitzacions artístiques i literàries del món antic que d'una manera o altra han influït en creacions posteriors fins als nostres dies, de manera que afavoreixi la sensibilització per la comparació i l'anàlisi crítica.

Identificació i valoració de referències culturals en la literatura, en les arts, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, etc.

Connexió amb altres matèries

Llatí

Una gran part dels objectius són comuns i paral·lels.

Llengua i literatura i totes les matèries de literatura

Precisió en l'ús del vocabulari de caràcter científic, tècnic i artístic gràcies a les activitats que fomenten l'estudi de l'etimologia.

Reproducció acurada en la llengua pròpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal comprendre i interpretar.

Foment de la lectura d'obres literàries senceres o de fragments extensos, si es tracta d'obres gaire llargues.

Valoració de la diversitat lingüística.

Filosofia i ciutadania

Delimitació exacta dels termes filosòfics encunyats a l'antiga Grècia.

Tolerància envers les diverses maneres de pensar.

Valoració de l'aportació del pensament filosòfic i polític en la civilització occidental.

Història i història de l'art

Anàlisi del funcionament de les institucions democràtiques que es crearen a Grècia i foren el model de les actuals.

Reconeixement dels diversos períodes de la història de Grècia i de les creacions artístiques que hi tingueren lloc.

Valoració de les manifestacions artístiques i de la seva pervivència al llarg de totes les èpoques fins a l'actualitat, tot valorant el patrimoni històric i artístic de l'entorn proper o llunyà.

Matemàtiques

Representació gràfica de les seqüències del temps històric.

Valoració de la importància de les primeres aportacions matemàtiques i científiques en general dels grecs.

Criteris d'avaluació

1. Llegir textos grecs d'acord amb la pronunciació erasmiana, identificar el mots, tot sabent distingir els variables dels invariables i els que segueixen la flexió nominal dels que pertanyen a la flexió verbal.

2. Aplicar els coneixements morfosintàctics en la transformació d'estructures gramaticals a d'altres de significat semblant.

3. Comprendre i interpretar, amb l'ajut del diccionari, el contingut de textos de dificultat mitjana, preferentment de prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu, tot analitzant les estructures i les paraules d'una manera implícita, i explícita quan es consideri oportú.

4. Emprar el lèxic grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.

5. Reconèixer l'ètim grec de mots cultes de la llengua pròpia aplicant les normes bàsiques de la transcripció.

6. Situar en el temps les principals vicissituds que ha hagut d'experimentar el llegat literari, artístic i cultural de Grècia fins a l'actualitat.

7. Assenyalar les principals realitzacions literàries i artístiques de Grècia i constatar la seva influència en la posteritat.

8. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el protagonisme dels principals personatges i el gènere literari al qual pertany.

9. Cercar informació sobre la cultura de l'antiga Grècia en les diverses fonts, incloses les TIC, per tal de poder exposar l'opinió sobre el contingut d'un fet cultural o elaborar un treball.

10. Reconèixer i valorar alguns exemples de pervivència del llegat clàssic en el passat i en l'actualitat.