Mostrando entradas con la etiqueta normativa. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta normativa. Mostrar todas las entradas

lunes, 15 de septiembre de 2014

Obtenció de la graduació i superació de l'etapa

ORDRE
EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació a l’educació secundària obligatòria.


Article 14
Superació de l’etapa i títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria 
14.1 En el quart curs, en la sessió d’avaluació final, l’equip docent ha de decidir sobre l’acreditació de l’etapa.
14.2 L’alumnat que en finalitzar l’educació secundària obligatòria hagi assolit les competències bàsiques i els objectius de l’etapa obté el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria.
14.3 L’alumnat que hagi superat totes les matèries de l’etapa obté el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria. L’equip docent, considerant la maduresa de l’alumne/a i el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques, així com les seves possibilitats de progrés, pot decidir que un alumne o alumna que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents. En qualsevol cas, per obtenir el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria cal haver assolit la capacitat d’utilitzar normalment i correctament les dues llengües oficials a Catalunya.
14.4 Per fer efectives les decisions sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.
14.5 Per a l’obtenció del títol, l’avaluació de l’alumnat que cursi un programa de diversificació curricular ha de tenir com a referent l’assoliment de les competències bàsiques i els objectius de l’etapa, i també els criteris d’avaluació específics del programa.
14.6 A l’alumnat que no obtingui el títol de graduat/graduada en educació secundària obligatòria se li ha d’expedir un certificat d’escolaritat, on han de constar els anys d’escolarització, les matèries cursades i les qualificacions obtingudes.
14.7 Els centres docents han d’organitzar anualment proves per superar les matèries pendents d’avaluació positiva per a aquells alumnes que no hagin obtingut el títol de graduat en educació secundària obligatòria i hagin superat l’edat màxima de permanència a l’etapa. S’hi poden presentar, en els dos anys següents a la finalització dels estudis, alumnes amb un màxim de cinc matèries pendents d’avaluació positiva.

domingo, 23 de junio de 2013

Batxillerat principis generals, finalitats i objectius

Decreto:
Capítol 1
Disposicions de caràcter general
Article 1

Principis generals

1. El batxillerat forma part de l'educació secundària postobligatòria i es distribueix en dos cursos acadèmics. Es desenvolupa en diverses modalitats, s'organitza de manera flexible i, si cal, en vies diferents dins de cada modalitat, de manera que pugui oferir una preparació especialitzada a l'alumnat d'acord amb les seves perspectives i interessos de formació o que en permeti la incorporació a la vida activa una vegada finalitzat.
2. Els alumnes i les alumnes poden romandre al batxillerat en règim ordinari un màxim de quatre anys, consecutius o no.
Article 2

Finalitats

El batxillerat té com a finalitat proporcionar a l'alumnat formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que li permetin desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i competència sense els condicionants de gènere. Així mateix, ha de capacitar l'alumnat per accedir a l'educació superior.
Article 3

Objectius del batxillerat

El batxillerat ha de contribuir a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats que els permetin:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d'una perspectiva global, i adquirir una consciència cívica responsable, inspirada en els valors de la Constitució espanyola, de l'Estatut d'autonomia de Catalunya i en la Declaració Universal dels Drets Humans, que fomenti la corresponsabilitat en la construcció d'una societat justa i equitativa i afavoreixi la sostenibilitat.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar d'una manera responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no-discriminació de les persones amb discapacitat.
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a l'aprofitament eficaç de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.
e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua catalana i la llengua castellana.
f) Comprendre amb eficàcia una o més llengües estrangeres i expressar-s'hi amb fluïdesa i correcció.
g) Usar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de manera solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.
i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies de la modalitat triada.
j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer i valorar de manera crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte vers el medi ambient.
k) Refermar l'esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en equip, confiança en si mateix i sentit crític.
l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l'educació física i l'esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l'àmbit de la seguretat viària.

Batxillerat competències generals

Annex 1

Competències generals del batxillerat

Les matèries del batxillerat s'orienten i estructuren en coherència amb les etapes educatives anteriors i els ensenyaments superiors, a partir del concepte de competència, entesa com l'aplicació de coneixements i destreses en la resolució de problemes i en situacions complexes, mobilitzant recursos diversos adquirits en diferents moments del trajecte acadèmic, que sovint depenen de diverses disciplines o de l'experiència adquirida.
La competència implica comprendre la lògica interna dels recursos dels quals es disposa, sospesar-los com a mitjans per a l'acció i triar aquells que, en cada cas, s'acosten més i millor a l'objectiu. Això significa posar en marxa tàctiques de racionalitat pràctica a l'hora de prendre decisions i actuar. Des d'aquest punt de vista, la persona competent sap què vol, coneix les seves aptituds, entén la situació en què es troba i actua de la millor manera possible per aconseguir el que es proposa. Per tant, la competència inclou sabers i destreses, però també un grau elevat d'iniciativa personal, responsabilitat, flexibilitat i capacitat crítica.
L'assoliment de competències avança paral·lelament a l'adquisició de coneixements, destreses i actituds. Així, doncs, ser competent pressuposa haver adquirit coneixements i destreses i haver construït diferents actituds que poden anar des de la gestió de les pròpies emocions fins al desenvolupament de les habilitats socials.
La competència és, fonamentalment, acció, i només s'arriba a ser competent posant en pràctica els propis recursos. L'alumnat hauria de poder aplicar els continguts que aprèn a mesura que els va aprenent, a través d'exercicis en què hagi de resoldre problemes progressivament complexos, integrar coneixements i transferir-los d'un context a un altre.
Així mateix, l'enfocament competencial subratlla que el principal mecanisme de fixació del que s'aprèn és la vivència de la seva utilitat. S'aprèn el que funciona a la pràctica, el que és útil i vàlid per a la construcció de la pròpia vida. L'alumnat hauria d'experimentar la utilitat d'allò que aprèn, resolent qüestions significatives, i adonant-se que allò que ha après és la condició que li permet continuar aprenent.
Atès que una competència comporta seleccionar els recursos més adients per a cada cas, l'alumnat hauria de conèixer l'entramat d'allò que aprèn i entendre les possibilitats del seu ús. Ha de tenir consciència, doncs, de la relació que existeix entre els diferents continguts d'aprenentatge i les condicions per usar-los.
Normalment, la resolució de problemes implica la integració de diferents tipus de sabers; per aquesta raó s'haurien de proposar activitats que relacionessin les àrees del coneixement i mostressin la utilitat d'usar el que se sap en altres contextos. Transferir coneixements d'un context a un altre és la finalitat principal de l'aprenentatge per competències. I ja que les competències són capacitats que poden aplicar-se a qualsevol realitat, cal treballar-les de manera transversal.
Tanmateix, com que la competència és acció i l'acció es dóna sovint en un context social, cal integrar la reflexió moral i l'educació en valors en el treball de qualsevol matèria. També cal afavorir la interacció social i, per tant, proposar a l'alumnat la resolució de qüestions en què hagi d'aplicar els seus recursos en col·labora-ció amb altres companys o companyes.
Els continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) que hi ha al darrere dels quatre sabers que conformen les competències (saber, saber fer, saber ser i saber estar), vénen definits pel currículum. L'enfocament competencial d'aquests continguts recomana treballar-los de manera que l'alumnat en comprengui la lògica interna i sàpiga emprar-los, de manera selectiva i raonada, quan els necessiti, evidenciant així que és competent.
Per tot això, convé idear tasques educatives en què l'alumnat pugui aplicar allò que sap, en contextos diferents i en relació amb qüestions diverses, significatives i funcionals. Ensenyar i aprendre per competències pressuposa accentuar en la didàctica de cada disciplina aquelles activitats d'ensenyament i aprenentatge susceptibles de produir coneixements, destreses i actituds que puguin ser mobilitzats en situacions concretes com, per exemple, pràctiques de treball en grup cooperatiu, tutorització de recerques, resolució de qüestions en grup, plantejament de situacions que comportin l'expressió i interacció oral, etc. En definitiva, ensenyar i aprendre per competències implica, doncs, accentuar la dimensió pràctica i alhora global de l'aprenentatge.
Aquestes recomanacions serveixen també per a les activitats d'avaluació, que han de ser coherents amb l'enfocament competencial dels aprenentatges. En aquest sentit, haurien de mesurar les competències per mitjà d'activitats en què l'alumnat hagi de triar els coneixements, les destreses i les actituds més adients per resoldre-les, construir la seva resposta i, si escau, explicar el procés que ha emprat en la resolució.
També implica emfatitzar, en les activitats d'avaluació, la mobilització dels diversos coneixements adquirits davant de situacions noves tot i que similars a les treballades a l'aula. I, de manera compartida amb els membres de l'equip docent, identificar i programar conjuntament tant com es pugui les activitats d'aprenentatge que contribueixin a desenvolupar i consolidar les competències generals que preparen per a la incorporació a la vida adulta i per continuar aprenent al llarg de la vida.
Competències generals del batxillerat i competències específiques de les matèries
Una persona és competent quan actua a la pràctica activant de manera conjunta el seguit de competències que posseeix. Sovint les unes no tenen sentit de ser sense les altres. A la pràctica, les persones competents combinen les capacitats derivades de la pròpia formació tècnica o acadèmica amb el correcte comportament social, l'aptitud per treballar en equip o la facultat d'emprendre iniciatives i fins i tot de córrer riscos calculats. Tanmateix, resulta pertinent distingir les competències en dues gran tipologies: les competències generals del batxillerat i les específiques de cada matèria, que es presenten en el desplegament curricular de cadascuna.
En el batxillerat cada matèria posseeix una epistemologia pròpia: el seu objecte de coneixement, el mètode que utilitza, els valors que fa intervenir i els resultats que obté juntament amb les seves finalitats o aplicacions. Encara que les realitats naturals, humanes o socials són úniques i integrades, el seu coneixement al llarg de la història s'ha construït a partir de mirades específiques sobre aquestes realitats. D'aquests punts de vista o esguards particulars sobre la realitat en neixen les anomenades competències específiques, que són les que es deriven de l'epistemologia pròpia de cada disciplina i que estan referenciades en els seus currículums respectius.
Però també és cert que totes les disciplines desenvolupen directament o indirecta un conjunt de competències que tenen un caràcter transversal o comú. Tota matèria del batxillerat promou, per exemple, l'obtenció d'informació o la seva comunicació a través de la llengua oral o escrita, proposa l'adquisició d'informació a través d'Internet i la seva comunicació a través de tecnologies digitals o bé estimula en l'alumnat la regulació del propi aprenentatge i la interrelació amb els altres.
En el batxillerat s'identifiquen com a competències generals i comunes les sis competències següents: competència comunicativa, competència en recerca, competència en la gestió i el tractament de la informació, competència digital, competència personal i interpersonal i competència en el coneixement i la interacció amb el món.
Aquestes competències generals continuen el desenvolupament de les competències bàsiques de l'etapa educativa anterior i preparen per a la vida activa i per actuar de manera eficient en els estudis superiors.
Els currículums de les matèries expliciten les competències específiques que s'hi treballen, així com la contribució de la matèria al desenvolupament de les competències generals.
A continuació es descriuen els aspectes nuclears de les competències generals del batxillerat, que caldrà exercitar en tots dos cursos i des de totes les matèries, la tutoria i les diferents activitats del centre per aconseguir un aprenentatge competencial global.
Competència comunicativa
La competència comunicativa es fonamenta en l'ús de les llegües en contextos comunicatius diversos. Aquesta competència suposa mobilitzar els recursos lingüístics orals i escrits per poder-los aplicar a les diverses circumstàncies acadèmiques i socials i constitueix una competència imprescindible per aprendre, per relacionar-se i per interaccionar amb el món. És una competència de totes i cadascuna de les matèries del batxillerat, ja que totes les disciplines utilitzen necessàriament l'expressió oral i escrita com a instrument per comunicar la informació i per transformar aquesta informació en coneixements cada cop més complexos. Aquesta competència suposa que al final del batxillerat l'alumnat sap relacionar-se amb els altres en català i castellà .i almenys també en una llengua estrangera. oralment, per escrit i també a través de l'ús dels llenguatges audiovisuals, tot fent servir, quan calgui, la comunicació no verbal i les tecnologies de la informació i la comunicació.
Posseir la competència comunicativa significa ser capaç de mobilitzar totes les capacitats d'expressió quan cal en els diversos contextos acadèmics i socials. En algunes circumstàncies caldrà expressar fets, conceptes, idees i pensaments i, en altres, convindrà expressar correctament emocions i sentiments. La competència comunicativa implica també una actitud d'estimació de la creativitat implícita en l'expressió d'idees, experiències o sentiments.
La competència comunicativa, a més, afavoreix i participa en el desenvolupament de les altres competències generals, com la personal i interpersonal, la competència en el coneixement i interacció amb el món i la competència en la gestió i el tractament de la informació, atès que amb la comunicació es relacionen les accions de cercar i gestionar la informació, treballar cooperativament, interpretar la realitat, habitar el món i conviure-hi i desenvolupar el pensament i identitat propis.
Per bé que hi ha diversos llenguatges (plàstic, musical, corporal, etc.), tots els aprenentatges requereixen, poc o molt, la comunicació oral i escrita. Totes les matèries del currículum sense excepcions utilitzen l'expressió oral i escrita com a instrument de comunicació i com a mitjà imprescindible per a la descripció, l'explicació, la justificació, la interpretació i l'argumentació dels coneixements específics de cada disciplina. La llengua també resulta imprescindible per a l'organització i autoregulació del propi pensament, i també per a la gestió de les pròpies emocions i la conducta.
La competència comunicativa possibilita el diàleg i la interacció adequada amb altres persones i facilita l'aproximació a altres cultures. L'ús no sexista del llenguatge permet representar la realitat des de la diversitat i riquesa de les dones i els homes. És un instrument essencial per compartir el coneixement i per desenvolupar les diverses activitats d'aprenentatge, en les quals hi té un paper fonamental l'expressió oral. A través de l'estudi de cada disciplina cal aprendre a parlar, escoltar, exposar i dialogar sobre la base del contingut específic de cada aprenentatge. El diàleg és un bon recurs per iniciar els temes, per compartir els coneixements i per discutir i contrastar opinions de manera eficient en el treball en grup.
Aprendre a comunicar abasta l'ús dels registres lingüístics i també dels llenguatges audiovisuals i els mitjans de comunicació, tant des del vessant de proporcionar eines a l'alumnat per descodificar-los, com de disposar d'eines per comunicar de manera creativa i personal els resultats d'una recerca o problema plantejat en el context de qualsevol matèria del batxillerat, incloent-hi el treball de recerca. Implica també una formació en cultura audiovisual que permeti que l'alumnat complementi la comunicació lingüística amb altres estratègies comunicatives no lingüístiques, que requereixin la mobilització de les principals tècniques, recursos i convencions dels diferents llenguatges artístics en el seu vessant comunicatiu i d'expressió d'idees, experiències i sentiments.
En síntesi, el desenvolupament de la competència comunicativa comporta el diferent domini de llengües, tant oralment com per escrit, en múltiples suports i amb el complement, quan calgui, d'altres llenguatges (audiovisual, corporal, musical, plàstic, etc.) en varietat de contextos i finalitats, com a eina per aprendre a aprendre.
Competència en gestió i tractament de la informació
La competència en gestió i tractament de la informació és el conjunt de capacitats i destreses que permeten mobilitzar recursos per trobar, reunir, seleccionar i analitzar informacions procedents de fonts diverses i en diferents suports, tant en l'àmbit acadèmic com en la vida quotidiana. Constitueix una competència important per obtenir coneixements útils o, en la seva pràctica inicialment guiada, arribar al punt de ser autònom en els processos d'aprenentatge al llarg de la vida.
Aquesta competència inclou la capacitat de distingir entre els diferents tipus de fonts i suports i de fer ús de les biblioteques tradicionals o electròniques, incloent-hi les destreses de cerca d'informació a les xarxes de tota mena (Internet i intranets). També contempla la capacitat de valorar si la informació obtinguda és pertinent d'acord amb les preguntes formulades o en funció dels objectius proposats, com la facultat de convertir-la en coneixement.
En el batxillerat les activitats centrals per a l'adquisició d'aquesta competència són les que es desenvolupen d'una manera especial en les activitats experimentals o de recerca de cada matèria i en tota mena de treballs acadèmics autònoms, en particular tot el potencial que es vehicula per mitjà del treball de recerca. Tot i que analíticament és una competència clarament distingible de les altres, es relaciona de manera directa amb la competència en recerca i amb la competència digital, atenent al lligam entre l'accés, la gestió i la difusió de la informació i les TIC.
Existeixen dos nivells en l'adquisició d'aquesta competència, que en un cert grau ja han estat treballats en les etapes educatives anteriors: d'una banda, el maneig de la informació i, de l'altra, la gestió d'aquesta informació per tal de generar coneixement.
Pel que fa al maneig de la informació, cal destacar en primer lloc la necessitat de construir acadèmicament cada matèria mitjançant les activitats d'aprenentatge pròpies que integren la capacitat d'interpretar la demanda per tal de decidir quina mena d'informació cal cercar o bé de definir de manera clara quin és el problema a resoldre per tal d'indagar-ne la solució. Caldrà, en segon lloc, desenvolupar el conjunt de procediments genèrics adequats seguint aquests passos: identificar i localitzar la informació, seleccionar la que és directament rellevant i necessària per resoldre la demanda o el problema, accedir al ventall de fonts que calgui i, finalment, avaluar-ne la qualitat i la fiabilitat.
En relació amb la gestió de la informació obtinguda per tal de generar coneixement, les activitats d'ensenyament i aprenentatge de totes les matèries han de contemplar de manera comuna la construcció d'una seqüència clara per tal de permetre que l'alumnat assoleixi les capacitats d'ordenar i classificar la informació, tant a través dels mitjans convencionals com de les TIC; analitzar, contrastar i interpretar la informació obtinguda aplicant les tècniques i els conceptes que caracteritzen cada font i l'epistemologia pròpia de cada matèria; i, finalment, sintetitzar i comunicar els resultats obtinguts a través dels mitjans convencionals o de les TIC. Aquesta competència es relaciona, doncs, de manera significativa amb les competències comunicativa, digital i en recerca i s'adquireix en el marc de totes les matèries i, d'una manera especial, en el treball de recerca.
Aquesta competència fa possible que l'alumnat prengui consciència de la dimensió ètica en el maneig i ús de la informació, és a dir, de conèixer la forma adequada de respectar els drets d'autoria, la manera de citar adequadament les fonts consultades i l'ús ètic de la informació obtinguda.
Competència digital
L'alfabetització digital constitueix avui una necessitat prioritària. El seu dèficit o absència contribueix a l'empobriment de les possibilitats personals tant en el món acadèmic .en què el coneixement digital ja resulta pràcticament imprescindible. com en el personal i, sobretot, en el laboral. En l'anomenada societat del coneixement, la ignorància digital pot provocar situacions de marginació i d'injustícia social.
La competència digital és la facultat de mobilitzar en situacions singulars diverses, de caràcter acadèmic, social o personal, el conjunt de capacitats i destreses derivades dels coneixements teòrics i pràctics bàsics de la societat de la informació, de la seva cultura i dels seus productes, així com de les bones pràctiques del seu entorn.
Per al desenvolupament d'aquesta competència digital cal que les activitats d'aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat emprin i actualitzin els aspectes bàsics de les eines tecnològiques, el tractament de la informació i les possibilitats comunicatives i creatives de les xarxes virtuals. Per assolir aquesta competència cal disposar de capacitat i recursos tecnològics i utilitzar-los en el tractament i la gestió de la informació.
A més de l'ús individual actiu o passiu de les eines telemàtiques dins o fora de l'aula, cal introduir-se en els entorns no presencials de la comunicació digital i potenciar-los. Aquestes noves eines possibiliten, a més, la comunicació personal i també la interacció i la cooperació. Mitjançant les activitats d'aprenentatge de les diverses matèries del batxillerat, convé iniciar la creació de petites comunitats de treball no presencial que permetin compartir coneixement sempre a partir de bones pràctiques i de conductes ètiques en el seu ús.
En l'horitzó d'una alfabetització digital bàsica i coherent, aquesta competència pressuposa orientar els esforços d'aprenentatge per mobilitzar-ne els recursos derivats de la seva adquisició, tant en l'ús estrictament operacional (obtenir informació i comunicar-la) com també en una utilització productora de coneixement o de productes culturals. En aquest sentit aquesta competència cal que sigui operacional i funcional.
Competència en recerca
S'entén per competència en recerca la facultat de mobilitzar els coneixements i els recursos adients per aplicar un mètode lògic i raonable per tal de trobar respostes a preguntes o per resoldre problemes rellevants que encara no s'han solucionat en el nivell i en l'àmbit adequat als coneixements, destreses i actituds que es posseeixen.
Aquesta competència implica la construcció, dins l'epistemologia de cada matèria del batxillerat, de la capacitat d'elegir amb criteri propi, d'imaginar projectes i de portar endavant les accions necessàries per desenvolupar les opcions i els plans .en el marc dels projectes individuals o col·lectius. amb responsabilitat, rigor i perseverança. La capacitat creativa i de recerca per imaginar projectes i desenvolupar-los amb l'ús de les tècniques adequades comporta un grau d'autonomia que s'adquireix dins el marc de l'etapa del batxillerat i amb l'orientació i guia del professorat.
La competència en recerca està íntimament relacionada amb les competències comunicatives i de tractament i gestió de la informació, ja que inclou el desenvolupament de la creativitat i l'esperit de recerca, que equival a imaginar i formular-se preguntes, ser emprenedor i prendre decisions, planificar la metodologia de recerca, actuar, avaluar i autoavaluar-se, i extreure'n conclusions.
Al llarg del batxillerat l'alumnat ha de desenvolupar la competència en recerca i ha de ser capaç d'exercir-la en les diferents matèries del currículum. Cal, doncs, que els procediments lligats a la recerca .formulació d'hipòtesis o d'objectius, tractament de la informació obtinguda, argumentació i interpretació, redacció de conclusions en funció de la hipòtesi i els objectius i exposició oral o escrita de resultats. siguin presents i s'exercitin des de les diferents matèries. El procés creatiu també participa de la competència en recerca, ja que les activitats creatives es construeixen des de la memòria d'allò viscut i experimentat prèviament, que és el que permet assentar els processos creatius i cercar nous camins.
A banda de les activitats d'aprenentatge de cada matèria, que inclouen certs procediments de recerca quantitativa i qualitativa, és prescriptiva al batxillerat la realització d'un treball de recerca, que esdevé un model de tasca o conjunt de tasques en les quals es posen en joc recursos i simultàniament s'aprèn a mobilitzar-los. Aquests recursos vindrien constituïts .a més de la facultat de formular-se preguntes, hipòtesis i objectius i de determinar el mètode a seguir. per la realització de treballs de camp o experimentals, la recopilació i selecció de la informació pertinent, l'avaluació dels resultats, l'ajustament dels processos i les metodologies, si escau, i l'elaboració i comunicació del treball final amb el contingut i la forma adients.
La finalitat educativa del treball de recerca no consisteix solament a trobar resultats als interrogants inicials plantejats sinó a saber-los formular clarament i aplicar un mètode per respondre'ls i comunicar la investigació feta encara que els resultats finals siguin reduïts o parcials. Les virtuts educatives de l'esforç que suposa realitzar el treball de recerca i els resultats d'aprenentatge que se'n deriven .si el procés es fa adequadament. són d'un valor indiscutible per consolidar de manera coherent l'esperit d'iniciativa i l'autonomia de l'aprenentatge. El treball de recerca, en definitiva, i la competència que desenvolupa resulten particularment útils per determinar si l'estudiant ha après a treballar de manera autònoma, una de les finalitats més importants d'aquesta etapa educativa.
Competència personal i interpersonal
La competència personal i interpersonal és la facultat de mobilitzar el conjunt de capacitats i destreses que permeten, d'una banda, l'autoconeixement i el coneixement dels altres i, d'una altra, treballar en entorns col·laboratius.
El desenvolupament de la competència personal i interpersonal resulta imprescindible en la concepció de l'educació per a tota la vida, ja que en el món d'avui les persones han d'adquirir flexibilitat i versatilitat per adaptar-se a entorns d'aprenentatge canviants, han de mostrar autocontrol, creativitat i esperit emprenedor, han de saber treballar en equip i disposar d'habilitats dialògiques i de mediació i, finalment, han d'exercir la ciutadania activa, és a dir, actuar amb compromís per millorar l'entorn des de la seva acció individual. El procés creatiu també es relaciona amb determinats factors personals i interpersonals, com la capacitat d'autocontrol emocional i de superació de les pròpies limitacions, la sensibilitat per captar i interpretar estímuls, l'esperit emprenedor per posar a la pràctica accions, però també la capacitat de treballar en equip i de reflexionar sobre la pròpia pràctica, que ha de contribuir a la millora de la societat.
Es tracta d'una competència que es relaciona de manera significativa amb la competència comunicativa i també amb la competència de recerca, en tant que desenvolupa la capacitat de l'alumnat per treballar de manera autònoma juntament amb la presa conscient de decisions. Igualment, proporciona la dimensió ètica de la resta de competències: aprenem a ser, estar, fer i actuar per viure en comunitats més justes i equitatives. Aquesta competència s'adquireix en el marc de totes les matèries, de la tutoria i de les activitats dins i fora del centre.
La competència personal i interpersonal es construeix, en primer lloc, per mitjà de les activitats d'aprenentatge de cada matèria que ajuden més a cultivar la intel·ligència emocional, és a dir, l'autoconeixement, la comprensió dels sentiments propis, l'habilitat de reflexionar sobre les pròpies experiències i la capacitat de fer-se una imatge ajustada de si mateix. Així, les activitats com ara escriure dietaris sobre el propi procés d'aprenentatge, distingint allò que s'entén i allò que queda confús en constitueixen un exemple. Aquesta competència és imprescindible per desenvolupar la capacitat d'autoregular els propis aprenentatges i construir el propi projecte vital, per prendre decisions i assumir-ne els riscos i per adquirir un esperit de superació.
En segon lloc, es construeix per mitjà d'aquelles activitats que mobilitzen diverses capacitats, destreses i valors interpersonals, entre les quals destaquen les habilitats socials, la capacitat de treballar en equip i de fer projectes en comú, la capacitat assertiva i dialògica, la mediació en la resolució pacífica de conflictes, l'acceptació de la diferència i de la diversitat cultural i la capacitat d'escoltar i d'aprendre dels altres a través d'activitats d'aprenentatge i d'avaluació que ajudin a fonamentar aquest conjunt de recursos.
Atesa la transversalitat d'aquesta competència, cal des de totes les matèries i activitats del centre crear entorns d'aprenentatge que propiciïn la proactivitat, entesa com la capacitat de prendre decisions durant el propi procés d'aprenentatge, adquirir les eines per intervenir de manera dinàmica i activa en entorns col·laboratius, descobrir per si mateix les solucions als problemes, conèixer les fites a assolir i validar en conseqüència el propi aprenentatge, i incrementar alhora la seva motivació per aprendre més.
Competència en el coneixement i interacció amb el món
Aquesta competència general està relacionada amb les diferents àrees de coneixement, ja que regula els sabers que es consideren bàsics de cada camp d'estudi, matèria o grup de matèries i que es vehiculen, en gran part, per mitjà de fets i conceptes, però també de bases metodològiques i valors i actituds. Per tal de destriar quins d'aquests coneixements (conceptuals, metodològics o actitudinals) són veritablement competencials, caldrà veure de quina manera ajuden a posar en joc els coneixements adquirits per enfrontar-se a la comprensió integral i integrada del món natural, social i cultural, a fer-se preguntes sobre el seu funcionament, a aplicar el coneixement a la resolució de problemes plantejats i a fer servir els aprenentatges més eficaços per donar resposta a les situacions, independentment de la disciplina de què provinguin.
Aquesta competència mobilitza diferents sabers escolars, referits, d'una banda, al món físic i a la interacció entre les persones i la naturalesa; i d'una altra, a la societat i als valors de la ciutadania, que tenen per objecte la comprensió i interacció amb la societat i el món on es viu i es creix, per tal de dirigir reflexivament les accions cap a la seva millora.
En la dimensió d'interacció amb el món físic aquesta competència ha de permetre que l'alumnat aprengui a utilitzar de manera responsable els recursos dins d'una consciència de sostenibilitat del medi ambient i adquireixi hàbits racionals de consum i de gestió de la salut individual i col·lectiva. També li ha de servir per comprendre fenòmens de caire espacial, essent conscient de la incidència de l'activitat humana en el medi. A tot plegat, cal afegir-hi la capacitat d'integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos, per entendre la complexitat de les relacions entre la humanitat i el medi (producció, tecnologia, ciència, consum, sal, etc.) i per aplicar el marc teòric en la resolució de problemàtiques reals o simulades, basades en aspectes de la vida quotidiana, del món laboral o de contextos més globals.
Aquesta competència, derivada del coneixement de totes les disciplines, li permet mostrar un esperit crític en l'observació de la realitat, contrastar la informació de l'àmbit disciplinari amb informacions d'altres contextos, valorar la diferència entre el coneixement científic i altres formes de coneixement, sense oblidar l'aplicació i defensa de valors i criteris ètics associats a la ciència i al desenvolupament tecnològic.
Pel que fa a la dimensió cultural, social i cívica, aquesta competència ha de permetre que l'alumnat comprengui críticament la realitat social que l'envolta, analitzi els problemes socials des d'un punt de vista local i alhora global, tot contemplant la multiplicitat de factors explicatius. També li ha de permetre tenir una consciència de la diversitat de perspectives per analitzar la realitat, de la necessitat de dialogar per apreciar els diferents punts de vista i consensuar elements comuns, valorant el treball col·laboratiu com a forma d'enriquiment personal.
La percepció a través dels sentits proporciona informació de la realitat, a la qual s'ha de donar significat. Aquesta percepció depèn de l'experiència acumulada de la persona i de la seva actitud davant els estímuls. Cal desenvolupar entre l'alumnat una actitud proactiva per atendre la diversitat d'estímuls externs, així com una disposició personal oberta per afrontar i superar obstacles i experimentar nous camins, fent ús de la llibertat d'elecció, de la intuïció i de l'experiència o memòria creadora. Aquesta motivació és especialment important en els processos creatius relacionats amb les activitats artístiques. El procés d'elaboració d'una obra d'art implica concebre una idea, escollir els procediments adequats per vehicular-la, organitzar les tasques que cal realitzar, comunicar determinats continguts o propostes estètiques i reflexionar sobre la pròpia pràctica.
Aquesta competència també comporta la mobilització de recursos ètics de manera que en els valors de referència s'actuï i es defensi el reconeixement de la igualtat de drets i d'oportunitats (en particular, entre homes i dones), es visualitzin les aportacions dels diferents col·lectius, es desenvolupi la conscienciació de la pertinença social i comunitària i s'apliquin els factors de cohesió social dins la diversitat. Finalment, aquesta competència s'orienta també a la construcció d'un sistema de valors propi, d'acord amb un model de societat plural, democràtica i solidària, al compromís social i ètic, i a la valoració crítica de les diferents manifestacions culturals i artístiques, evitant tota mena d'estereotips i prejudicis.

Grec continguts de 2n de batxillerat

Segon curs

Continguts
La llengua grega
Pràctica de la morfologia nominal bàsica i reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen en un alt índex de freqüència.
Aprofundiment de la morfologia verbal en els modes i en els temps més freqüents en textos de prosa narrativa: tema de present i d'aorist en els modes indicatiu, infinitiu i participi.
Reconeixement de les característiques bàsiques del tema de futur i del perfet.
Distinció bàsica dels trets que caracteritzen els modes personals (imperatiu, subjuntiu i optatiu).
Pràctica de la morfosintaxi verbal mitjançant la transformació de sintagmes d'un determinat tipus a uns altres de significat equivalent.
Aplicació dels coneixements de la sintaxi nominal, verbal i oracional per poder interpretar textos breus i transformar-los.
Identificació de les oracions en textos adients de dificultat mitjana per poder-los interpretar i transformar.
Els textos dels autors grecs i la seva interpretació
Traducció de textos de dificultat mitjana de prosa àtica i de temàtica cultural grega, amb anàlisi sintàctica implícita, i només explícita quan calgui.
Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies, tot adaptant-les als fets lingüístics més habituals que es presenten en els textos originals en grec.
Comentari dels textos traduïts i valoració de la traducció com a instrument de comprensió del seu contingut.
Lectura en traducció d'obres senceres o en part, d'autors clàssics o d'estudiosos moderns referides al món grec i emissió d'opinions contrastades sobre el seu contingut.
Maneig de les fonts en traducció i d'estudis sobre civilització i cultura del món hel·lènic amb suports tradicionals i amb el suport de les TIC.
El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes
Pràctica de maneig del diccionari.
Intensificació de l'aprenentatge del lèxic, posant en pràctica els camps semàntics i les famílies lèxiques.
Reconeixement de procediments utilitzats en la composició i derivació de mots grecs.
Interès per l'establiment de relacions lèxiques en la formació de paraules catalanes i de les llengües modernes que tenen origen grec, per tal d'enfortir la pròpia identitat.
Procediments de derivació etimològica en hel·lenismes que formen part de la terminologia científica, tècnica i literària de les llengües modernes.
Conscienciació que els ètims grecs i llatins han esdevingut universals en les paraules pertanyents als nivells tècnics de tots els àmbits del saber.
La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat
Establiment de les fases que hagueren de passar els textos grecs que han arribat fins a nosaltres des del moment en què foren escrits fins als nostres dies.
Valoració del procés de transmissió de la cultura clàssica i reconeixement de la tasca dels humanistes, del paper de la impremta i dels ideals de la Il·lustració en la transmissió i la edició dels textos de Grècia i Roma.
Observació directa de les restes arqueològiques dels jaciments (Empúries, Roses) i dels museus que tenim al nostre abast i valoració del patrimoni clàssic del nostre entorn.
Comprensió d'obres senceres o fragments de la literatura grega, sobretot referits a l'epopeia homèrica i a la dramàtica, i exposició d'alguns aspectes sobre la temàtica, els protagonistes i les característiques del gènere literari al qual pertany.
Hàbits de consulta que permetin una aproximació als gèneres literaris en prosa: la història, la filosofia, l'oratòria i el sistema judicial, la novel·la i la ciència.
Ús d'estratègies de recollida d'informació aprofitant els recursos de les biblioteques o de les TIC per a l'elaboració d'esquemes i petites recerques.
Contrast de realitzacions artístiques i literàries del món antic que d'una manera o altra han influït en creacions posteriors fins als nostres dies, de manera que afavoreixi la sensibilització per la comparació i l'anàlisi crítica.
Identificació i valoració de referències culturals en la literatura, en les arts, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, etc.
Connexió amb altres matèries
Llatí
Una gran part dels objectius són comuns i paral·lels.
Llengua i literatura i totes les matèries de literatura
Precisió en l'ús del vocabulari de caràcter científic, tècnic i artístic gràcies a les activitats que fomenten l'estudi de l'etimologia.
Reproducció acurada en la llengua pròpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal comprendre i interpretar.
Foment de la lectura d'obres literàries senceres o de fragments extensos, si es tracta d'obres gaire llargues.
Valoració de la diversitat lingüística.
Filosofia i ciutadania
Delimitació exacta dels termes filosòfics encunyats a l'antiga Grècia.
Tolerància envers les diverses maneres de pensar.
Valoració de l'aportació del pensament filosòfic i polític en la civilització occidental.
Història i història de l'art
Anàlisi del funcionament de les institucions democràtiques que es crearen a Grècia i foren el model de les actuals.
Reconeixement dels diversos períodes de la història de Grècia i de les creacions artístiques que hi tingueren lloc.
Valoració de les manifestacions artístiques i de la seva pervivència al llarg de totes les èpoques fins a l'actualitat, tot valorant el patrimoni històric i artístic de l'entorn proper o llunyà.
Matemàtiques
Representació gràfica de les seqüències del temps històric.
Valoració de la importància de les primeres aportacions matemàtiques i científiques en general dels grecs.
Criteris d'avaluació
1. Llegir textos grecs d'acord amb la pronunciació erasmiana, identificar el mots, tot sabent distingir els variables dels invariables i els que segueixen la flexió nominal dels que pertanyen a la flexió verbal.
2. Aplicar els coneixements morfosintàctics en la transformació d'estructures gramaticals a d'altres de significat semblant.
3. Comprendre i interpretar, amb l'ajut del diccionari, el contingut de textos de dificultat mitjana, preferentment de prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu, tot analitzant les estructures i les paraules d'una manera implícita, i explícita quan es consideri oportú.
4. Emprar el lèxic grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
5. Reconèixer l'ètim grec de mots cultes de la llengua pròpia aplicant les normes bàsiques de la transcripció.
6. Situar en el temps les principals vicissituds que ha hagut d'experimentar el llegat literari, artístic i cultural de Grècia fins a l'actualitat.
7. Assenyalar les principals realitzacions literàries i artístiques de Grècia i constatar la seva influència en la posteritat.
8. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el protagonisme dels principals personatges i el gènere literari al qual pertany.
9. Cercar informació sobre la cultura de l'antiga Grècia en les diverses fonts, incloses les TIC, per tal de poder exposar l'opinió sobre el contingut d'un fet cultural o elaborar un treball.
10. Reconèixer i valorar alguns exemples de pervivència del llegat clàssic en el passat i en l'actualitat.

Grec continguts de 1r de batxillerat

Primer curs

Continguts
La llengua grega
Representació, mitjançant mapes geogràfics o conceptuals, de l'evolució des de l'indoeuropeu fins al grec modern tenint en compte les principals variants dialectals.
Identificació de les lletres i dels signes de puntuació usats en grec i comparació de l'alfabet grec amb l'abecedari llatí, tot valorant els esforços que els humans han fet en l'establiment de l'escriptura.
Distinció de la transliteració d'un mot grec a l'alfabet llatí i de la seva transcripció al català.
Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement bàsic de la flexió nominal i pronominal de la llengua grega i la seva aplicació en textos breus o bé en sintagmes aïllats.
Reconeixement de les formes verbals que presenten un índex més elevat de freqüència en la prosa narrativa (oposició present/aorist a l'indicatiu, a l'infinitiu i al participi) i la seva aplicació en contextos breus o aïlladament.
Identificació d'una forma nominal o verbal que morfològicament discrepa de les altres dins d'una sèrie determinada.
Transformació del nombre gramatical dels elements que integren una determinada frase i justificació dels canvis efectuats.
Valoració de la funció sintàctica de cada element de la frase tenint en compte les característiques morfològiques i la seva integració en sintagmes.
Identificació i interpretació de les partícules d'ús més freqüent.
Els textos dels autors grecs i la seva interpretació
Desenvolupament de les competències lingüístiques en la llengua pròpia per poder interpretar frases o textos breus en llengua grega.
Interpretació de textos narratius originals de prosa àtica i circumstancialment en koiné, analitzant implícitament i explícita, si cal, els diversos elements que conformen les frases dels textos proposats.
Aplicació de les tècniques de traducció i de comentari, tot valorant el contingut dels missatges dels petits textos que es treballen.
Cerca, anàlisi i contrast d'informació sobre la història, la literatura i la cultura de Grècia, aconseguides mitjançant el suport de les TIC.
El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia de les llengües modernes
Aprenentatge del lèxic grec bàsic.
Localització en un lèxic dels mots que formen part d'un text que hom proposa d'interpretar i traduir.
Reconeixement, dins una sèrie, d'un mot que pel seu significat s'aparta dels altres que pertanyen a un mateix camp semàntic.
Provisió d'una paraula que d'una manera o altra s'ha treballat, la qual té el significat gairebé sinònim o bé antònim d'una altra.
Distinció dels prefixos en els mots compostos i identificació de la paraula simple corresponent, així com la diferenciació dels sufixos en els mots derivats i reconeixement de la paraula primitiva.
Valoració dels factors que han permès que els mots grecs han perviscut i han esdevingut universals en les paraules pertanyents al llenguatge tècnic científic i artístic de totes les llengües de cultura.
La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat
Localització d'accidents geogràfics, regions i ciutats importants dins l'àmbit del món grec a l'antiguitat.
Lectura i interpretació de mapes, de plànols i imatges corresponents a escenaris històrics, a edificacions de caràcter religiós, polític i privat de l'antiga Grècia.
Identificació de les causes dels principals conflictes que esclataren a l'antiga Grècia.
Localització en mapes geogràfics dels principals escenaris bèl·lics dels conflictes més importants de la història de l'antiga Grècia.
Establiment de les causes geogràfiques que van propiciar l'aparició de la polis amb identitat i personalitat pròpies.
Establiment dels organigrames institucionals pels quals es regiren Atenes i Esparta i de les causes socials i històriques que els van propiciar.
Valoració de la transcendència que ha tingut en el món el camí escollit per Atenes en la implantació d'institucions democràtiques.
Caracterització d'alguns fets de la vida quotidiana i d'alguns esports dels grecs a l'antiguitat.
Caracterització dels trets que conformen la religió grega i reconeixement de les principals deïtats tenint en compte els seus atributs.
Identificació d'algunes produccions artístiques antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega.
Establiment de la genealogia dels principals déus tenint en compte la informació extreta d'algunes obres d'autors grecs.
Identificació dels principals gèneres literaris a través de la lectura d'obres o de fragments en traducció.
Valoració crítica dels assoliments polítics, socials, artístics i literaris de la Grècia antiga.
Connexió amb altres matèries
Llatí
Una part dels objectius són comuns i paral·lels.
Llengua i literatura i totes les matèries de literatura
Precisió en l'ús del vocabulari de caràcter científic, tècnic i artístic gràcies a les activitats que fomenten l'estudi de l'etimologia.
Reproducció acurada en la llengua pròpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal comprendre i interpretar.
Foment de la lectura d'obres literàries senceres o de fragments extensos, si es tracta d'obres gaire llargues.
Valoració de la diversitat lingüística.
Filosofia i ciutadania
Delimitació exacta dels termes filosòfics encunyats a l'antiga Grècia.
Tolerància envers les diverses maneres de pensar.
Valoració de l'aportació del pensament filosòfic i polític en la civilització occidental.
Història i història de l'art
Anàlisi del funcionament de les institucions democràtiques que es crearen a Grècia i foren el model de les actuals.
Reconeixement dels diversos períodes de la història de Grècia i de les creacions artístiques que hi tingueren lloc.
Valoració de les manifestacions artístiques i de la seva pervivència al llarg de totes les èpoques fins a l'actualitat, tot valorant el patrimoni històric i artístic de l'entorn proper o llunyà.
Matemàtiques
Representació gràfica de les seqüències del temps històric.
Valoració de la importància de les primeres aportacions matemàtiques i científiques en general dels grecs.
Criteris d'avaluació
1. Identificar les característiques bàsiques que defineixen els conceptes de llengües indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs.
2. Llegir textos grecs breus, distingir entre transliteració i transcripció d'algunes paraules, identificar el mots destriant els variables dels invariables i els que segueixen la flexió nominal dels qui pertanyen a la flexió verbal.
3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació d'estructures gramaticals o d'unitats lingüístiques.
4. Comprendre i interpretar el contingut de textos grecs breus, preferentment de prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu.
5. Analitzar el contingut dels textos en llengua grega d'una manera implícita, i explícita quan es cregui oportú.
6. Emprar el lèxic grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
7. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua pròpia simples i compostos, primitius i derivats.
8. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la història i la producció artística de l'antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.
9. Cercar informació per comprendre i ampliar els coneixements sobre l'antiga Grècia en les diverses fonts, incloses les TIC.
10. Elaborar petits treballs per ampliar els coneixements sobre el món clàssic, aplicant les tècniques d'anàlisi, síntesi i comentari, i cercant informació en museus o jaciments al nostre abast i en fonts diverses, com publicacions d'estudiosos, informacions extretes per mitjà de l'ús de les TIC, etc.

Grec matèria de modalitat de batxillerat

Grec, matèria de modalitat de batxillerat
El currículum de la matèria de grec ofereix uns continguts que poden satisfer les expectatives d'una gran diversitat d'alumnes, ja que s'adeqüen a la naturalesa doble del batxillerat, terminal i propedèutic.
Els continguts de la matèria contemplen dos grans vessants: el lingüístic i el cultural. Respecte al vessant lingüístic, desenvolupa la capacitat d'anàlisi, indispensable per a la interpretació dels textos i la capacitat d'aplicar els coneixements a la pràctica d'una manera autònoma. I respecte al vessant cultural, desenvolupa la potenciació de la capacitat de recerca i de síntesi en el camp de la història, de la literatura, de l'art, de la filosofia, del periodisme, etc.
Els continguts d'aquests dos àmbits han de tractar-se conjuntament, de manera complementària i simultània. En aquest sentit, cal trobar la graduació i la dosificació idònies per tal de facilitar-ne l'aprenentatge d'una manera progressiva i articulada. A més de propiciar una aproximació a la realitat cultural i lingüística de l'antiga Grècia també cal posar en relleu la petjada indeleble de la llengua i cultura hel·lèniques en les diverses situacions històriques posteriors i en el context cultural del món actual. El fet de poder presentar a l'alumnat el llegat lingüístic i cultural de Grècia constitueix un estímul eficient que fortifica la identitat, ja que ajuda a aprofundir en el coneixement de les arrels de la cultura del món occidental i alhora predisposa a l'interculturalisme, ja que afavoreix el respecte i l'estima envers altres manifestacions culturals.
Competències específiques de la matèria
Les competències que desenvolupa la matèria de grec són la competència lingüística, la competència artística i cultural i la competència social i ciutadana.
Els coneixements dels mecanismes lingüístics d'una llengua clàssica com la grega contribueixen al desenvolupament de la competència lingüística, a la reflexió sobre els elements i estructures lingüístiques del grec i de totes les llengües, tant de les que l'alumne/a coneix com de les que pot adquirir en un futur proper en un context social i mundial en què la interconnexió lingüística i cultural té un paper cada vegada més rellevant.
El coneixement de la llengua i la cultura de Grècia contribueix a la comprensió de la realitat lingüística i a la correcció de les tècniques de comunicació oral i escrita de les llengües vehiculars i de les llengües estrangeres pel fet d'ajudar a precisar l'ús del lèxic del llenguatge culte (tècnic, científic, artístic, literari, filosòfic, etc.), ja que en totes les llengües del món occidental el llenguatge culte està format majoritàriament per mots d'origen hel·lènic.
Pel que fa a la competència cultural i artística, els continguts de la matèria fomenten l'actitud crítica davant dels fets culturals i socials del passat i del present, ja que el llegat del món grec, en la seva major part, és fruit de la revisió i de la indagació constants. I és que els assoliments de la cultura grega encara tenen prou vigor per convidar a la reformulació de les experiències culturals i artístiques, ja que han estat i són encara el punt de partença de recreacions en els camps més variats. La cultura grega també aporta un seguit de referències culturals que han estat considerades modèliques, és a dir, clàssiques. A més a més, l'afany de superació constitueix un estímul al foment de la recerca en tots els àmbits del saber. Per això val la pena posar en relleu que un dels trets més característics de la cultura hel·lènica, com la paidéia i la philantropia, traduïdes més tard en la humanitas ciceroniana, són el punt de partença de tot allò que anomenem humanitat i humanisme.
La matèria també desenvolupa la competència social i ciutadana, en tant que la cultura hel·lènica ha tingut en el passat i encara continua tenint en el present la capacitat d'integrar coneixements de diversa procedència i de reformular-los de manera que ha col·laborat decisivament en el desenvolupament de la civilització de la humanitat tant en el passat com en l'actualitat. Cal tenir present que el món grec antic fou pioner en el foment de les actituds de tolerància i de respecte envers persones de diferent manera de pensar, de diversa procedència, en el foment de perseverança en l'esforç, per tal de progressar en el coneixement i en la convivència, i de participació en les tasques cooperatives que fomenten la interacció amb els altres.
Contribució de la matèria a les competències generals del batxillerat
L'estudi de la llengua i la cultura gregues en el batxillerat contribueix al desenvolupament de les competències genèriques del batxillerat. Aquesta matèria ofereix la possibilitat d'enriquir i d'aprofundir en la competència comunicativa de l'alumnat, ja que afavoreix l'adquisició del lèxic tècnic, científic i artístic, comú a totes les llengües de cultura, d'una manera conscient i reflexiva. D'altra banda, l'estructura flexiva d'aquesta llengua clàssica convida a la reflexió lingüística en la interpretació de testimonis escrits en grec, en la comparació de fets lingüístics entre el grec i la llengua vehicular i en la recerca d'equivalències per tal d'expressar en la llengua pròpia els missatges dels textos. Tot plegat ajuda a la consolidació de l'estructuració mental i a l'afermament de les competències comunicativa, oral i escrita.
També el vessant cultural de la matèria promou la comprensió de les grans fites artístiques, literàries i socials assolides pels grecs, l'impacte de les quals sobrepassà els límits geogràfics i temporals dins els quals foren gestades i encara perviu en molts aspectes tècnics, artístics, literaris i institucionals del món actual. Aquest aspecte afavoreix la competència en la gestió i el tractament de la informació a partir de tota mena de fonts que es poden obtenir mitjançant la consulta a biblioteques, la visita a jaciments i museus i a través del maneig de les TIC.
En el context social actual, la cerca d'informació a través de les fonts més diverses, ja siguin les tradicionals o les electròniques, és un fet habitual entre l'alumnat. Les TIC ofereixen un seguit de possibilitats que han de ser aprofitades amb la guia i orientació del professorat per tal d'observar, cercar informació i contrastar-la, proposar conjectures i establir relacions, de manera que afavoreixi la creativitat. Actualment es disposa de diversos programes relacionats amb el món clàssic que poden incidir positivament en l'adquisició de coneixements al voltant de la llengua i cultura de la Grècia antiga. Si tenim present que l'alumnat es mostra particularment receptiu en l'ús de les noves tecnologies, l'orientació del professorat pot ser decisiva en l'adquisició de la competència digital.
Les activitats relacionades amb la interpretació dels textos i amb el comentari lingüístic i cultural contribueixen a la formació integral de l'alumnat. Per a la seva realització és important crear un clima que afavoreixi la presa de decisions al moment de traduir un text i de comentar-lo, la rectificació dels possibles errors, la defensa oral i escrita de criteris presos amb rigor i responsabilitat, el contrast de diverses interpretacions que facin els alumnes o a partir de dues o més versions publicades, la justificació de l'opció presa, etc. És probable que molts alumnes no continuïn estudiant grec més endavant, però el procés d'aprenentatge de la llengua i la cultura de Grècia ha de ser útil per a tot els qui cursin aquesta matèria, de manera que faciliti l'assoliment de la competència interpersonal.
L'esperit de superació que es manifesta en la majoria dels assoliments culturals, polítiques i socials de l'antiga Grècia és com un esquer que afavoreix la formació d'opinions, de pensaments, d'emocions estètiques i cognitives que ajuden a argumentar, dialogar i a superar nous reptes i possibles dificultats que es puguin presentar. El fet de poder reflexionar sobre un passat que d'una manera o altra perviu en el present, a més d'afavorir la competència de coneixements permet la interacció en el món amb la mirada posada en el futur. I és que l'experiència de l'evolució del món hel·lènic a l'antiguitat constitueix un referent per a la flexibilitat, la versatilitat i l'adaptabilitat a l'entorn que mai no és estàtic.
Estructura dels continguts
Els continguts de la matèria s'articulen en els dos cursos del batxillerat en quatre grans apartats, els quals obeeixen a un plantejament epistemològic. Tanmateix, en el moment d'organitzar-los cal cercar una seqüenciació equilibrada i coherent de coneixements lingüístics, que facilitin la interpretació dels textos i la realització d'activitats morfosintàctiques que permetin la pràctica i la reflexió gramatical, i de coneixements culturals ajustats, sempre que sigui possible, al contingut dels textos que es proposin.
Connexió amb altres matèries
La presència de la llengua i cultura gregues en el currículum dels nois i de les noies que comencen a introduir-se en el camps de les ciències socials, en el de les humanitats i en l'aprofundiment de les arrels de la ciència, de la filosofia i de l'art occidentals proporciona una visió en profunditat dels fets lingüístics, històrics i culturals que estan connectats en diverses matèries de caire humanístic, però d'una manera especial amb la matèria de llatí, amb la qual comparteix una seguit de característiques de tipus lingüístic i cultural innegables, de manera que formen un conjunt indestriable anomenat món clàssic. Com que hi ha una gran coincidència en els objectius d'aquestes matèries, en els casos en què l'alumnat opti per cursar-les resulta altament recomanable que els centres estableixin una programació conjunta d'objectius i de progressió de manera que la coincidència de criteris afavoreixi un aprenentatge simultani i coherent en tots els aspectes que sigui possible.
Consideracions sobre el desenvolupament del currículum
Si en l'ensenyament d'una llengua que es parla en l'actualitat es potencia el domini de les quatre habilitats bàsiques: escoltar, parlar, llegir i escriure, en l'ensenyament de les llengües clàssiques cal fomentar d'una manera especial l'habilitat de la lectura de textos originals adients. Per arribar a aquest estadi, cal insistir en l'aprenentatge dels paradigmes més productius de les estructures bàsiques i del vocabulari d'un índex elevat de freqüència en la prosa clàssica.
L'estructura de la llengua i de la cultura s'ha de fer simultàniament i gradualment, no com compartiments aïllats, per tal que l'alumne/a no converteixi la pràctica de la traducció de textos en un exercici de desxiframent descontextualitzat del món que el va generar. Conèixer la llengua és conèixer la seva organització, el significat i la posició dels seus elements, l'arquitectura oracional, la concordança, les condicions de règim, etc.
El currículum incorpora una visió breu i sinòptica dels gèneres literaris i un estudi més aprofundit d'alguns d'ells, com l'èpica i la poesia dramàtica, a partir de la lectura en la pròpia llengua d'algunes obres senceres. En tot això no es tracta només d'adquirir coneixements literaris, sinó de contribuir a millorar l'expressió oral i escrita, d'avivar el gust per la lectura, de prendre consciència del fenomen literari com una manifestació cultural en la qual es combinen el context sociopolític amb el personal i artístic i de mostrar com es van assolir a Grècia obres en les quals s'han emmirallat no solament la literatura posterior, sinó totes les arts sense exclusió, com la música, la pintura, l'escultura, el cinema, etc.
Com que l'aprenentatge de la llengua i la cultura gregues és simultani amb el altres matèries de caràcter lingüístic i humanístic cal contemplar la possibilitat de dur a terme activitats interdisciplinàries que fomentin la capacitat de connectar i d'integrar conceptes i principis bàsics procedents de camps diversos en el temps i en l'espai, de manera que l'alumnat pugui desenvolupar valors i criteris ètics associats a totes les àrees del saber.
Els continguts seleccionats per a aquesta matèria es fonamenten en la finalitat de proporcionar als alumnes els coneixements bàsics de llengua grega, del procés cultural de l'antiga Grècia i dels principals gèneres literaris mitjançant la lectura en traducció d'obres significatives i la lectura de textos originals.
Per aconseguir la finalitat esmentada és desitjable aprofitar la petjada grega en el nostre país, tant les restes arqueològiques (Empúries) i els objectes de factura grega, conservats als museus, com les mostres artístiques i culturals de diverses èpoques inspirades en el món grecoromà, per tal que l'alumnat sigui conscient que la possibilitat de noves relectures i de reinterpretació continua oberta i que el diàleg entre el present i el passat sempre és fecund i enriquidor amb vistes al futur.
La distribució dels continguts que sembla més aconsellable és la distribució cíclica, de tal manera que els continguts de cada unitat didàctica siguin equilibrats tant pel que fa a la quantitat d'informació lingüística com pel que fa a la cultura. A mesura que l'aprenentatge avança, s'han d'ampliar els aspectes assenyalats abans, d'acord amb els progressos dels components del grup classe i del temps que hom disposa.
En la pràctica docent de la llengua i la cultura de Grècia és aconsellable de posar en pràctica els avenços aconseguits gràcies a les tendències pedagògiques innovadores, de bona tradició entre nosaltres, i el treball amb les TIC i els mitjans de comunicació que hi ha a l'abast de qualsevol ciutadà o ciutadana.
L'avaluació permanent permet identificar els nivells de desenvolupament de les competències que es pretenen assolir. L'avaluació ha de tenir en compte els objectius i les competències de la matèria. Les activitats formatives impliquen tant el professorat com l'alumnat, ja que permeten al docent calibrar la idoneïtat i l'adequació de les estratègies d'ensenyament i a l'alumnat les dificultats que apareixen durant l'aprenentatge. La reflexió sobre el procés d'ensenyament i aprenentatge ha de ser constant per tal de poder prendre decisions adients, introduir millores i dissenyar noves activitats i estratègies que siguin diversificades i integradores alhora, segons les necessitats de l'alumnat.
L'avaluació sumativa ha de tenir en compte l'avaluació formativa, així com l'avaluació en l'acció, és a dir, en la intervenció a l'aula entre el diàleg que s'estableix entre el docent i l'alumnat, en l'elaboració de petits treballs connexionats amb altres matèries, tant de caire lingüístic com cultural, en les múltiples i variades situacions que es produeixen al llarg de cada curs.
Objectius
La matèria de grec del batxillerat té com a finalitat el desenvolupament de les capacitats següents:
1. Llegir, comprendre i interpretar d'una manera coherent, amb l'ajut del diccionari, textos grecs de dificultat mitjana, preferentment en prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu.
2. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics bàsics del sistema lingüístic del grec antic en la identificació de les formes flexives i en la transformació d'estructures gramaticals o de sintagmes.
3. Reflexionar sobre els fets lingüístics (morfosintàctics i lèxics) a partir de textos en llengua grega i establir relacions amb la llengua pròpia.
4. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua pròpia simples i compostos, primitius i derivats, aplicant les normes bàsiques de la transcripció i valorar-ne la pervivència en les llengües modernes.
5. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la història i la producció artística de l'antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.
6. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el protagonisme dels principals personatges, el gènere literari al qual pertany i la relació amb alguns fets històrics, polítics i socials.
7. Aconseguir informació a partir de les fonts de tota mena, utilitzant, amb autonomia i esperit crític, les dades que ofereixen les obres dels estudiosos i les tecnologies de la informació i la comunicació sobre el mon clàssic, i extreure'n conclusions.
8. Tenir una visió humanitzada de l'entorn mitjançant el contacte amb les llengües clàssiques i reconèixer i valorar la pervivència del llegat literari, artístic i cultural de Grècia en el passat i en l'actualitat.
Primer curs
Continguts
La llengua grega
Representació, mitjançant mapes geogràfics o conceptuals, de l'evolució des de l'indoeuropeu fins al grec modern tenint en compte les principals variants dialectals.
Identificació de les lletres i dels signes de puntuació usats en grec i comparació de l'alfabet grec amb l'abecedari llatí, tot valorant els esforços que els humans han fet en l'establiment de l'escriptura.
Distinció de la transliteració d'un mot grec a l'alfabet llatí i de la seva transcripció al català.
Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies del coneixement bàsic de la flexió nominal i pronominal de la llengua grega i la seva aplicació en textos breus o bé en sintagmes aïllats.
Reconeixement de les formes verbals que presenten un índex més elevat de freqüència en la prosa narrativa (oposició present/aorist a l'indicatiu, a l'infinitiu i al participi) i la seva aplicació en contextos breus o aïlladament.
Identificació d'una forma nominal o verbal que morfològicament discrepa de les altres dins d'una sèrie determinada.
Transformació del nombre gramatical dels elements que integren una determinada frase i justificació dels canvis efectuats.
Valoració de la funció sintàctica de cada element de la frase tenint en compte les característiques morfològiques i la seva integració en sintagmes.
Identificació i interpretació de les partícules d'ús més freqüent.
Els textos dels autors grecs i la seva interpretació
Desenvolupament de les competències lingüístiques en la llengua pròpia per poder interpretar frases o textos breus en llengua grega.
Interpretació de textos narratius originals de prosa àtica i circumstancialment en koiné, analitzant implícitament i explícita, si cal, els diversos elements que conformen les frases dels textos proposats.
Aplicació de les tècniques de traducció i de comentari, tot valorant el contingut dels missatges dels petits textos que es treballen.
Cerca, anàlisi i contrast d'informació sobre la història, la literatura i la cultura de Grècia, aconseguides mitjançant el suport de les TIC.
El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia de les llengües modernes
Aprenentatge del lèxic grec bàsic.
Localització en un lèxic dels mots que formen part d'un text que hom proposa d'interpretar i traduir.
Reconeixement, dins una sèrie, d'un mot que pel seu significat s'aparta dels altres que pertanyen a un mateix camp semàntic.
Provisió d'una paraula que d'una manera o altra s'ha treballat, la qual té el significat gairebé sinònim o bé antònim d'una altra.
Distinció dels prefixos en els mots compostos i identificació de la paraula simple corresponent, així com la diferenciació dels sufixos en els mots derivats i reconeixement de la paraula primitiva.
Valoració dels factors que han permès que els mots grecs han perviscut i han esdevingut universals en les paraules pertanyents al llenguatge tècnic científic i artístic de totes les llengües de cultura.
La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat
Localització d'accidents geogràfics, regions i ciutats importants dins l'àmbit del món grec a l'antiguitat.
Lectura i interpretació de mapes, de plànols i imatges corresponents a escenaris històrics, a edificacions de caràcter religiós, polític i privat de l'antiga Grècia.
Identificació de les causes dels principals conflictes que esclataren a l'antiga Grècia.
Localització en mapes geogràfics dels principals escenaris bèl·lics dels conflictes més importants de la història de l'antiga Grècia.
Establiment de les causes geogràfiques que van propiciar l'aparició de la polis amb identitat i personalitat pròpies.
Establiment dels organigrames institucionals pels quals es regiren Atenes i Esparta i de les causes socials i històriques que els van propiciar.
Valoració de la transcendència que ha tingut en el món el camí escollit per Atenes en la implantació d'institucions democràtiques.
Caracterització d'alguns fets de la vida quotidiana i d'alguns esports dels grecs a l'antiguitat.
Caracterització dels trets que conformen la religió grega i reconeixement de les principals deïtats tenint en compte els seus atributs.
Identificació d'algunes produccions artístiques antigues o modernes relacionades amb la mitologia grega.
Establiment de la genealogia dels principals déus tenint en compte la informació extreta d'algunes obres d'autors grecs.
Identificació dels principals gèneres literaris a través de la lectura d'obres o de fragments en traducció.
Valoració crítica dels assoliments polítics, socials, artístics i literaris de la Grècia antiga.
Connexió amb altres matèries
Llatí
Una part dels objectius són comuns i paral·lels.
Llengua i literatura i totes les matèries de literatura
Precisió en l'ús del vocabulari de caràcter científic, tècnic i artístic gràcies a les activitats que fomenten l'estudi de l'etimologia.
Reproducció acurada en la llengua pròpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal comprendre i interpretar.
Foment de la lectura d'obres literàries senceres o de fragments extensos, si es tracta d'obres gaire llargues.
Valoració de la diversitat lingüística.
Filosofia i ciutadania
Delimitació exacta dels termes filosòfics encunyats a l'antiga Grècia.
Tolerància envers les diverses maneres de pensar.
Valoració de l'aportació del pensament filosòfic i polític en la civilització occidental.
Història i història de l'art
Anàlisi del funcionament de les institucions democràtiques que es crearen a Grècia i foren el model de les actuals.
Reconeixement dels diversos períodes de la història de Grècia i de les creacions artístiques que hi tingueren lloc.
Valoració de les manifestacions artístiques i de la seva pervivència al llarg de totes les èpoques fins a l'actualitat, tot valorant el patrimoni històric i artístic de l'entorn proper o llunyà.
Matemàtiques
Representació gràfica de les seqüències del temps històric.
Valoració de la importància de les primeres aportacions matemàtiques i científiques en general dels grecs.
Criteris d'avaluació
1. Identificar les característiques bàsiques que defineixen els conceptes de llengües indoeuropees, llengua grega i dialectes grecs.
2. Llegir textos grecs breus, distingir entre transliteració i transcripció d'algunes paraules, identificar el mots destriant els variables dels invariables i els que segueixen la flexió nominal dels qui pertanyen a la flexió verbal.
3. Aplicar els coneixements morfosintàctics i lèxics en la transformació d'estructures gramaticals o d'unitats lingüístiques.
4. Comprendre i interpretar el contingut de textos grecs breus, preferentment de prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu.
5. Analitzar el contingut dels textos en llengua grega d'una manera implícita, i explícita quan es cregui oportú.
6. Emprar el lèxic grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
7. Reconèixer l'ètim grec en mots de la llengua pròpia simples i compostos, primitius i derivats.
8. Descriure els trets més rellevants de caràcter social, històric i cultural que caracteritzen la història i la producció artística de l'antiga Grècia i situar-los en el temps i en el seu marc geogràfic.
9. Cercar informació per comprendre i ampliar els coneixements sobre l'antiga Grècia en les diverses fonts, incloses les TIC.
10. Elaborar petits treballs per ampliar els coneixements sobre el món clàssic, aplicant les tècniques d'anàlisi, síntesi i comentari, i cercant informació en museus o jaciments al nostre abast i en fonts diverses, com publicacions d'estudiosos, informacions extretes per mitjà de l'ús de les TIC, etc.
Segon curs
Continguts
La llengua grega
Pràctica de la morfologia nominal bàsica i reconeixement de formes considerades irregulars que apareixen en un alt índex de freqüència.
Aprofundiment de la morfologia verbal en els modes i en els temps més freqüents en textos de prosa narrativa: tema de present i d'aorist en els modes indicatiu, infinitiu i participi.
Reconeixement de les característiques bàsiques del tema de futur i del perfet.
Distinció bàsica dels trets que caracteritzen els modes personals (imperatiu, subjuntiu i optatiu).
Pràctica de la morfosintaxi verbal mitjançant la transformació de sintagmes d'un determinat tipus a uns altres de significat equivalent.
Aplicació dels coneixements de la sintaxi nominal, verbal i oracional per poder interpretar textos breus i transformar-los.
Identificació de les oracions en textos adients de dificultat mitjana per poder-los interpretar i transformar.
Els textos dels autors grecs i la seva interpretació
Traducció de textos de dificultat mitjana de prosa àtica i de temàtica cultural grega, amb anàlisi sintàctica implícita, i només explícita quan calgui.
Desenvolupament de les competències lingüístiques pròpies, tot adaptant-les als fets lingüístics més habituals que es presenten en els textos originals en grec.
Comentari dels textos traduïts i valoració de la traducció com a instrument de comprensió del seu contingut.
Lectura en traducció d'obres senceres o en part, d'autors clàssics o d'estudiosos moderns referides al món grec i emissió d'opinions contrastades sobre el seu contingut.
Maneig de les fonts en traducció i d'estudis sobre civilització i cultura del món hel·lènic amb suports tradicionals i amb el suport de les TIC.
El lèxic grec i la seva vigència en la terminologia culta de les llengües modernes
Pràctica de maneig del diccionari.
Intensificació de l'aprenentatge del lèxic, posant en pràctica els camps semàntics i les famílies lèxiques.
Reconeixement de procediments utilitzats en la composició i derivació de mots grecs.
Interès per l'establiment de relacions lèxiques en la formació de paraules catalanes i de les llengües modernes que tenen origen grec, per tal d'enfortir la pròpia identitat.
Procediments de derivació etimològica en hel·lenismes que formen part de la terminologia científica, tècnica i literària de les llengües modernes.
Conscienciació que els ètims grecs i llatins han esdevingut universals en les paraules pertanyents als nivells tècnics de tots els àmbits del saber.
La idiosincràsia dels grecs i el seu llegat
Establiment de les fases que hagueren de passar els textos grecs que han arribat fins a nosaltres des del moment en què foren escrits fins als nostres dies.
Valoració del procés de transmissió de la cultura clàssica i reconeixement de la tasca dels humanistes, del paper de la impremta i dels ideals de la Il·lustració en la transmissió i la edició dels textos de Grècia i Roma.
Observació directa de les restes arqueològiques dels jaciments (Empúries, Roses) i dels museus que tenim al nostre abast i valoració del patrimoni clàssic del nostre entorn.
Comprensió d'obres senceres o fragments de la literatura grega, sobretot referits a l'epopeia homèrica i a la dramàtica, i exposició d'alguns aspectes sobre la temàtica, els protagonistes i les característiques del gènere literari al qual pertany.
Hàbits de consulta que permetin una aproximació als gèneres literaris en prosa: la història, la filosofia, l'oratòria i el sistema judicial, la novel·la i la ciència.
Ús d'estratègies de recollida d'informació aprofitant els recursos de les biblioteques o de les TIC per a l'elaboració d'esquemes i petites recerques.
Contrast de realitzacions artístiques i literàries del món antic que d'una manera o altra han influït en creacions posteriors fins als nostres dies, de manera que afavoreixi la sensibilització per la comparació i l'anàlisi crítica.
Identificació i valoració de referències culturals en la literatura, en les arts, en els mitjans de comunicació, en la publicitat, etc.
Connexió amb altres matèries
Llatí
Una gran part dels objectius són comuns i paral·lels.
Llengua i literatura i totes les matèries de literatura
Precisió en l'ús del vocabulari de caràcter científic, tècnic i artístic gràcies a les activitats que fomenten l'estudi de l'etimologia.
Reproducció acurada en la llengua pròpia dels missatges continguts en els textos grecs que cal comprendre i interpretar.
Foment de la lectura d'obres literàries senceres o de fragments extensos, si es tracta d'obres gaire llargues.
Valoració de la diversitat lingüística.
Filosofia i ciutadania
Delimitació exacta dels termes filosòfics encunyats a l'antiga Grècia.
Tolerància envers les diverses maneres de pensar.
Valoració de l'aportació del pensament filosòfic i polític en la civilització occidental.
Història i història de l'art
Anàlisi del funcionament de les institucions democràtiques que es crearen a Grècia i foren el model de les actuals.
Reconeixement dels diversos períodes de la història de Grècia i de les creacions artístiques que hi tingueren lloc.
Valoració de les manifestacions artístiques i de la seva pervivència al llarg de totes les èpoques fins a l'actualitat, tot valorant el patrimoni històric i artístic de l'entorn proper o llunyà.
Matemàtiques
Representació gràfica de les seqüències del temps històric.
Valoració de la importància de les primeres aportacions matemàtiques i científiques en general dels grecs.
Criteris d'avaluació
1. Llegir textos grecs d'acord amb la pronunciació erasmiana, identificar el mots, tot sabent distingir els variables dels invariables i els que segueixen la flexió nominal dels que pertanyen a la flexió verbal.
2. Aplicar els coneixements morfosintàctics en la transformació d'estructures gramaticals a d'altres de significat semblant.
3. Comprendre i interpretar, amb l'ajut del diccionari, el contingut de textos de dificultat mitjana, preferentment de prosa àtica de caràcter narratiu i descriptiu, tot analitzant les estructures i les paraules d'una manera implícita, i explícita quan es consideri oportú.
4. Emprar el lèxic grec en l'establiment de relacions, equivalències i oposicions semàntiques.
5. Reconèixer l'ètim grec de mots cultes de la llengua pròpia aplicant les normes bàsiques de la transcripció.
6. Situar en el temps les principals vicissituds que ha hagut d'experimentar el llegat literari, artístic i cultural de Grècia fins a l'actualitat.
7. Assenyalar les principals realitzacions literàries i artístiques de Grècia i constatar la seva influència en la posteritat.
8. Comprendre textos llargs en traducció i reconèixer-hi la intenció comunicativa, el protagonisme dels principals personatges i el gènere literari al qual pertany.
9. Cercar informació sobre la cultura de l'antiga Grècia en les diverses fonts, incloses les TIC, per tal de poder exposar l'opinió sobre el contingut d'un fet cultural o elaborar un treball.
10. Reconèixer i valorar alguns exemples de pervivència del llegat clàssic en el passat i en l'actualitat.