Comentari d'un fragment

 Aquest fragment correspon al Cant I de La Ilíada, que és Homer el seu autor, va ser escrita entre els segles IX - VIII aC. L'obra era de tradició èpica, i els aedes cantaven els seus versos. El fragment és narrat en tercera i primera persona en versos hexàmetres.

 El llenguatge emprat en tota l'obra d'Homer (La Ilíada i L' Odissea) és arcaic, del dialecte Jònic; és un llenguatge literari, artificial, ja que la gent no parlaba amb aquestes formes. Les traduccións que tenim en català, tant la versió de Carles Riba com la de Miquel Peix, ens donen un aire arcaic donat per l'us d'un llenguatge clàssic i amb diferents formes literàries (Mare, puix infantat a una vida de curta durada) Hi ha una abundancia d'epítets, adjectius que no tenen cap significat útil més enllà d'embellir el text (Zeus que als cims trona). També s'usen sobrenoms, que indiquen a una persona pel que és o representa (l'Àtrida). Hi ha un ús freqüent del símil, recurs literari que exposa la semblança d'algo amb una altra cosa (mirant l'aigua amb tints de vi).

 El gènere d'aquesta obra, com he dit abans, es de tradició èpica i va ser Homer el primer escriptor, del qual tinguem noticia, de les llegèndes que en un principi cantaven els aedes. Açí va ser com va neixer l'èpica i, concretament, La Ilíada es una epopeia ja que s'expliquen fets bèl·lics.

 Els personatges que protagonitzen en aquest fragment són:

1. Aquil·les: El gran Heroi que particpà a la famosa guerra de la Troia sagrada.
2. Tetis: Titànida, mare d'Aquil·leu i de totes les divinitats fluvials. Al Igual que ella, molts altres altius deus participaran a la famosa guerra.
3. Zeus: Deu crònida, pare de tots els simples humans i de tots els altius deus.
4. Agamèmnon: Rei d'Argos, dirigent de tots els aqueus i guanyador de la famosa guerra.

 El fragment ens situa a la costa de Troia, separat del campament dels aqueus i mirant al mar a Aquil·les, l'àgil de peus, invocant a la seva mare, la dea Tetis, per explicar-li les seves desgràcies i els seus pensaments. L'argument que ens donà de per què Aquil·leu està trist i ploraire ve donat perquè Agamèmnon, que s'ha quedat sense amant, li treu la seva segrestada concubina. Aquil·les li demanarà a sa mare que façi que Zeus provoqui la perdua d'Agamèmnon de la guerra. Ell començarà a retirar el seu campament per anar-se'n a casa i durant un temps els Aqueus van perdent la guerra contra els Troians.

 Quan parlem del Context de La Ilíada, s'ha de parlar del context mitològic. Diferents referències a mites de la religió de l'antiga grecia guarneixen el text homèric. Alhora, quan parlem de Grecia hem de compendre que l'història de Grecia va lligada a la mitologia.

LA ILÍADA

 La Ilíada canta la història del gran heroi Aquil·les i les seves proesses comeses a la guerra de Troia, per donar suport a Menelau al que han raptat la seva dona, Helena. Va ésser Paris, fill de Príam (rei de Troia), el que va raptar a Helena perquè Afrodita li havia promès a canvi de que se li donés la poma de la discòrdia.

 El setge de Ílion (Troia) durarà deu anys, però la nostra història ens contara el procés en el qual l'irat Aquil·leu, a causa de la mort del seu company Patrocle a mans del seu gran enemic Hector, fa veure al seu exèrcit, amb els aqueus, que sense ell Agamèmnon no podria guanyar la guerra; encomana a Zeus Crónida que fes que els troians poguessin guanyar en un principi als grecs. Al començament del poema ens trobarem que l'endeví Calcant li diu a Agamèmnon que l'epidèmia que ha perjudicat greument al su exercit a sigut causada pel deu d'Apol·lo, ja que aquest habia segrestat a la verge Criseida, filla del sacerdot del temple d'Apol·lo.
 Deus i Herois formaràn part del que és aquesta gran epopeia; lluitaran, es faràn ferides i els seus actes tindràn un paper decisiu en aquesta èpica batalla. La Ilíada va ser materia d'estudi durant l'època clàssica i ho continuarà sent simplement perquè aquestes histories no només formen part de la història de Grècia sinó que també de tota la història de la mediterrania i d'occident, apart de que és una de les obres més importants de la literatura universal.
 I que és la Ilíada, ans altra arca d'un altre temps?

Resumen del argumento de la Ilíada:

La Ilíada cuenta el gran enfado de Aquiles porque Agamenón se ha empeñado en quedarse con su esclava favorita. Aquiles se enfada con Agamenón y en señal de protesta decide mantenerse al margen de la batalla.

Los troyanos ponen en apuros a los griegos, así que Patroclo, amigo de Aquiles, sale a luchar y Héctor lo mata.

Aquiles vuelve a la batalla para vengar la muerte de su amigo, mata a Héctor y no quiere devolver el cadáver a los troyanos, pero Príamo le suplica y le dice que le ofrecerá  un gran botín a cambio de que le deje enterrar a su hijo. Aquiles acepta y al final deja que los troyanos se lleven el cuerpo de Héctor. 

Argumento Ilíada

La Iliada es un poema épico que narra la colera de Aquiles, hijo de Peleo y de Tetis.
El Poema comienza con las disputas entre Aquiles y el rey Agamenón, por consecuencia de las cuales Aquiles abandona las fuerzas griegas junto a Patroclo. Sin ellos los griegos sufren muchas perdidas por lo que Patroclo pide permiso a Aquiles para volver a unirse a ellos, Aquiles acepta y le presta su escudo. Patroclo muere a manos de Hector así que Aquiles mata a Héctor para vengarse. El padre de Héctor, Príamo, le pide el cuerpo a Aquiles para darle sepultura, Aquiles acepta. La obra culmina con los funerales de Héctor.

ARGUMENTO DE LA ILÍADA

Al hablar de ilíada, se refiere a la tremenda guerra que protagonizaron griegos y troyanos. Es difícil saber que partes son reales y que partes de imaginación, ya que el poeta mezcla lo real y lo fabuloso. La historia empezaría porque Aquiles se pelea con Agamenon, rey aqueo, ya que el le quita a una esclava. Por este motivo Aquiles deja de luchar y pide ayuda a zeus para que haga que los aqueos pierdan.

 Despues de esto, los troyanos pegan una paliza a lo aqueos. Patroclo, que era el mejor amigo de Aquiles, pelea en su nombre y muere a manos de Hector, entonces Aquiles, lleno de íra y venganza, mata a Hector y arrastra su cuerpo alrededor de Troya. 

Priamo reclama el cuerpo de Hector y decide enterrarlo. 

A pesar de que la guerra duró diez años, el tema de la epopeya se desarrolla en pocos días, los que dura la cólera de Aquiles.

Argumento de la Iliada:
La Ilíada no relata toda la guerra de Troya que duró diez años sino algunos episodios del penúltimo año.
La acción se desarrolla durante el noveno año de la guerra de Troya entre aqueos y troyanos desencadenada por la posesión de Helena, esposa de Menelao y raptada por el troyano París (o Alejandro), hijo de Príamo, Rey de Troya. 
Los dioses intervienen en la lucha y están también divididos en dos bandos (Hera y Atenea  apoyan incondicionalmente a los Griegos y Ares, Apolo y Afrodita apoyan a los troyanos) y en un continuo ir venir del Olimpo, contemplaban la batalla desde el Monte Ida, situado a unos setenta kilómetros de Ilión, e intervenían en ella de forma humana transformándose en héroes con apariencia humana. 
Zeus actuaba a menudo de árbitro, tomando decisiones en favor de uno u otro bando según consideraba que debía equilibrar la marcha de la batalla. Apolo fue el dios que más se jugó en el apoyo a los troyanos.

ARGUMENTO DE LA ILÍADA

Ofendido el hijo de Tetis y Peleo, después de una pelea con Agamenón, quien se niega a devolverle su botín, se retira jurando no intervenir en la lucha, y obtiene de Zeus, por mediación de su madre Tetis, que dé la victoria a los troyanos para que Agamenón comprenda que a consecuencia de la falta que ha hecho ha caído en desgracia ante los dioses.

Patroclo, el fiel amigo de Aquiles, ante las victorias troyanas, le pide que abandone aquella inercia suicida y rechace al enemigo. Como no logra convencerlo le pide sus armas, a lo que sí accede, y, vestido con la armadura de Aquiles, logra levantar el ánimo de los derrotados griegos y vencer a los troyanos, pero muere a manos de Héctor..

Al saber de la muerte de su amigo, viste una armadura y se lanza contra los troyanos. En singular combate, presenciado por ambos ejércitos, Aquiles da muerte a Héctor y, para desahogar su cólera, hace arrastrar el cadáver de su enemigo todos los días dando tres vueltas alrededor del túmulo de Patroclo, hasta que Príamo obtiene de él que le entregue el cadáver de su hijo. Los restos de Héctor, que gracias a Apolo se han mantenido perfectamente, son transportados a Troya, donde se les hacen honras fúnebres.

Llista de TRs de Clàssiques

§  Seminari de Clàssiques ( Llatí i Grec )

§ Endevinació: passat, present i futur.

§ Món clàssic als carrers de les nostres ciutats.

§ La mitologia en els astres.

§ Origen i significat dels nostres noms.

§ Turisme per la Hispània romana.

§ Éssers monstruosos i fabulosos.

§ La cuina romana, dieta mediterrània.

§ La història de Roma a través de les monedes.

§ El calendari.

§ Jocs olímpics, ara i abans.

§ Novel·les infantils i juvenils de tema clàssic.

§ La caricatura dels romans als Astèrix.

§ Cosmètica i estètica en el món clàssic.

§ Frases fetes i tòpics.

§ Jocs d’ordinador de tema clàssic.

§ L’amor a la literatura grega.

§ L’amor a la literatura llatina.

§ Heroïnes en la mitologia clàssica.

§ Geografia fantàstica.

§ Festes i espectacles entre els antics grecs i romans. Estudi comparatiu amb la societat actual.

§ La música a Grècia i a Roma.

§ La mitologia clàssica i la ciència.

§ La mitologia clàssica en l’art.

§ El món clàssic en la publicitat.

§ El vocabulari científic d’origen grec o llatí.

§ Visió de la dóna a l’antiguitat.

§ El cinema de romans. Història i fantasia.

§ Mestres i alumnes a Grècia i a Roma.

§ Hèrcules, la pel·lícula de Walt Disney.

§ Les llegendes dels orígens de les ciutats.

§ Alimentació i mitologia: blat, vi i oli.

§ Animals simbòlics: el toro, la serp, el lleó, l’aliga.

§ Mitologia i música.

§ Terra mítica: diversió i mitologia.

§ Una de romans: Gladiator.

§ De l’alfa a l’òmega: el simbolisme de les lletres.

§ Plantes màgiques i mitològiques.

§ El món dels dracs.

§ El número tres: simbologia i mitologia.

      Laboratori de paraules. Fer servir els diccionaris com a microscopis de paraules.

    

Nota: A més d’aquests temes que proposem, es podria triar qualsevol altre relacionat amb la mitologia, la història i la literatura de Grècia i/o de Roma.

Treball de Recerca Pautes

TREBALL DE RECERCA

Els treballs de recerca es realitzen durant el batxillerat i consisteixen a desenvolupar una petita investigació sobre un tema determinat orientada per un tutor. Al final del treball l'alumne presenta una memòria escrita i la defensa oralment. Tant la Memòria, com l’Exposició oral seran en llengua catalana, excepte treballs de L. Castellana o L. Estrangeres.

         1.            OBJECTIUS DEL TREBALL DE RECERCA.

1.1 Objectius generals

De forma general es consideren objectius vàlids per a qualsevol treball de recerca, els següents:

1.    Adquirir els coneixements necessaris per a la comunicació oral i escrita d'un treball d'investigació.

2.    Adquirir un cert grau d'autonomia per a l'aplicació dels coneixements adquirits durant el batxillerat en un treball concret.

3.    Manifestar esforç, responsabilitat i regularitat en la realització de les tasques.

4.    Desenvolupar les capacitats de rigor i sistematització que implica un treball d'investigació per modest que sigui.

5.    Dissenyar un pla de treball par realitzar la recerca, adoptant una metodologia adequada al tipus d'investigació que es farà.

6. Obtenir la informació necessària per a poder desenvolupar un treball d'investigació.

7.    Elaborar una presentació neta i ordenada de la memòria de la investigació, de manera que expressi amb claredat i precisió què es vol investigar, com s'ha investigat, i els resultats i les conclusions.

8. Expressar-se per escrit de forma correcta, clara, amb un vocabulari adient.

9.    Exposar el tema oralment de forma sintètica, amb claredat i emprant un vocabulari adient, comunicant explícitament la investigació, el mètode de treball, els resultats i les conclusions.

1.2 Objectius específics

El tutor del treball de recerca haurà de proposar el llistat d'objectius específics corresponents al treball concret.

2. EL GRUP DE TREBALL

El treball de recerca pot realitzar-se individualment o en grup de com a màxim quatre persones.

  3. LA MEMORIA DE RECERCA

La memòria de recerca tindrà com a màxim una extensió de 50 fulls. Obligatòriament en la seva estructuració haurà d'incloure els següents apartats:

1.    Portada: amb títol i nom de l'autor o autors i del tutor del treball,

2.    Índex

3.   Introducció: indicant els objectius específics i la metodologia emprada.

4.    Cos: desenvolupament del treball.

5.    Conclusions: redacció sintètica i molt estructurada dels resultats assolits a partir d'unes intencions inicials.

6. Bibliografia: publicacions utilitzades i/o citades, presentades segons models estàndards,

4. EXPOSICIÓ ORAL DEL TREBALL

Al voltant del mes de gener (principis del segon trimestre del curs) l'alumne farà una defensa oral del treball de recerca que haurà realitzat davant d'un tribunal format per tres professors de l'àmbit corresponent, entre els quals hi haurà el tutor del treball de recerca.

5. CALENDARI  DEL TREBALL

Cal planificar temporalment de forma acurada la realització del treball de recerca.

En la primera fase de assignació de títol provisional de treball s'han de tenir presents les següents dates:

Data 1: Lliurament de la "fitxa de tria de treball" al tutor de curs corresponent.

Data2: Assignació de seminari a cadascun dels alumnes que l'any vinent cursaran segon de batxillerat.

Per fer aquesta assignació s'intentarà respectar la tria feta per l'alumne. Quan no sigui possible, l'assignació es farà atenent a la nota d’expedient de l'alumne (notes de primer de batxillerat)

Dimarts 3 de setembre: Reunió dels alumnes amb els professors tutors del seminari que els ha estat
assignat. En aquesta reunió es formaran grups de treball (màxim de quatre alumnes) i s'assignarà títol provisional de treball als grups o individus. Si cal, els tutors de treball poden convocar altres reunions durant el més de juny per poder fer al alumnes les indicacions que cregui necessàries.

6.     NORMES DE PRESENTACIÓ DE LA MEMORIA DEL TREBALL

6.1 Normes generals

1. S'escriurà en llengua catalana, a màquina o ordenador, excepte treballs de L.Castellana o L. Estrangeres.

2. Únicament s'utilitzaran fulls DIN A4.

3.    Es deixaran marges aprox. de 4 cm. superior i lateral esquerre, un d'inferior de 3 cm. i un de lateral dret de 2 cm.

4. El text haurà de ser correcte ortogràficament i gramatical.

5.    Les pàgines aniran numerades correlativament. La portada tindrà el número 1, encara que no cal posar-lo. El número se situarà a la part inferior dreta de la pagina.

6.    A la portada hi figuraran el títol del treball, el nom de l'alumne o alumnes, el curs al qual pertanyen, el nom del tutor i el del departament o seminari corresponent.

7.    A l’índex del treball cal fer-hi constar els capítols i sotscapítols, tot indicant la primera pàgina on comencen.

8. La llista bibliogràfica es redactarà per ordre alfabètic d'autors.

9.    Les fotografies, plànols, mapes, dibuixos, gràfics, etc. hauran de portar un peu que indiqui de què es tracta i altres indicacions necessàries.

10.    La memòria es presentarà al tutor en la data que quedi establerta. Es lliurarà un exemplar de la memòria i un CD.

11.    El dia de la presentació oral els alumnes portaran el treball en un pen drive en format pps.

6.2 Bibliografia: Citació de llibres i revistes

1.    Per a llibres:

AUTOR (COGNOM, Nom): Títol de l'obra. Lloc de publicació: Editorial, any de publicació.

2.    Per a articles de revistes:

AUTOR (COGNOM, Nom): "Títol de l'article". Nom de la revista, número, data, pagines que ocupa l'article.

6.3 Notes a peu de pagina

Les notes a peu de pagina són un recurs de gran utilitat en l'elaboració d'una redacció de certa complexitat, en complementen el contingut i ofereixen referències útils i de vegades imprescindibles. La seva presentació consisteix en un petit número (subíndex) o senyal (habitualment un asterisc) en el lloc on es vol inserir el missatge i la ubicació d'aquest missatge, precedit del mateix número o senyal, al peu de pagina.

7. AVALUACIÓ DEL TREBALL DE RECERCA

7.1 Conceptes a avaluar

1.    Realització del treball: correspon al tutor avaluar la realització del treball, tenint en compte aspectes com l'esforç manifestat, la responsabilitat, la regularitat, el grau d'autonomia i iniciativa etc.

2.    Memòria: correspon a tres professors de l'àmbit , un d'ells el tutor del treball en qüestió, avaluar la memòria del treball, tenint en compte aspectes com el contingut, presentació, estructuració, bibliografia, metodologia etc.

3.    Exposició oral del treball: correspon al grup de professors que prèviament han avaluat la memòria fer l'avaluació de la defensa oral del treball, tenint en compte aspectes com l'expressió, contingut, preguntes-respostes, etc.

7.2 Nota final del treball

La nota final del treball es calcula fent la mitjana ponderada de les tres notes anteriors segons la següent proporció: 45% realització del treball, 45% memòria i 10% exposició oral.

7.3 Recuperació del treball de recerca

El treball de recerca es considerarà aprovat quan la nota global corresponent sigui igual o superior a 5.

Si un alumne ha suspès el treball de recerca podrà recuperar la nota de la memòria escrita; en cap cas, ni la nota de realització del treball ni la nota de l’exposició oral.

Si l'alumne vol recuperar el treball de recerca haurà de lliurar una nova memòria revisada al tutor del treball en el termini màxim d’un mes.

El tutor del treball, d'acord amb els altres dos membres del tribunal, posaran nota a la nova memòria escrita. Quan la nova nota de la memòria escrita sigui prou alta com perquè la nota global del treball sigui igual o superior a 5, el treball es considerarà recuperat. La nota global assignada a un treball recuperat serà sempre de 5