miércoles, 12 de noviembre de 2014

Comentari d'un fragment

 Aquest fragment correspon al Cant I de La Ilíada, que és Homer el seu autor, va ser escrita entre els segles IX - VIII aC. L'obra era de tradició èpica, i els aedes cantaven els seus versos. El fragment és narrat en tercera i primera persona en versos hexàmetres.
 El llenguatge emprat en tota l'obra d'Homer (La Ilíada i L' Odissea) és arcaic, del dialecte Jònic; és un llenguatge literari, artificial, ja que la gent no parlaba amb aquestes formes. Les traduccións que tenim en català, tant la versió de Carles Riba com la de Miquel Peix, ens donen un aire arcaic donat per l'us d'un llenguatge clàssic i amb diferents formes literàries (Mare, puix infantat a una vida de curta durada) Hi ha una abundancia d'epítets, adjectius que no tenen cap significat útil més enllà d'embellir el text (Zeus que als cims trona). També s'usen sobrenoms, que indiquen a una persona pel que és o representa (l'Àtrida). Hi ha un ús freqüent del símil, recurs literari que exposa la semblança d'algo amb una altra cosa (mirant l'aigua amb tints de vi).
 El gènere d'aquesta obra, com he dit abans, es de tradició èpica i va ser Homer el primer escriptor, del qual tinguem noticia, de les llegèndes que en un principi cantaven els aedes. Açí va ser com va neixer l'èpica i, concretament, La Ilíada es una epopeia ja que s'expliquen fets bèl·lics.
 Els personatges que protagonitzen en aquest fragment són:
  1. Aquil·les: El gran Heroi que particpà a la famosa guerra de la Troia sagrada.
  2. Tetis: Titànida, mare d'Aquil·leu i de totes les divinitats fluvials. Al Igual que ella, molts altres altius deus participaran a la famosa guerra.
  3. Zeus: Deu crònida, pare de tots els simples humans i de tots els altius deus.
  4. Agamèmnon: Rei d'Argos, dirigent de tots els aqueus i guanyador de la famosa guerra.
 El fragment ens situa a la costa de Troia, separat del campament dels aqueus i mirant al mar a Aquil·les, l'àgil de peus, invocant a la seva mare, la dea Tetis, per explicar-li les seves desgràcies i els seus pensaments. L'argument que ens donà de per què Aquil·leu està trist i ploraire ve donat perquè Agamèmnon, que s'ha quedat sense amant, li treu la seva segrestada concubina. Aquil·les li demanarà a sa mare que façi que Zeus provoqui la perdua d'Agamèmnon de la guerra. Ell començarà a retirar el seu campament per anar-se'n a casa i durant un temps els Aqueus van perdent la guerra contra els Troians.



 Quan parlem del Context de La Ilíada, s'ha de parlar del context mitològic. Diferents referències a mites de la religió de l'antiga grecia guarneixen el text homèric. Alhora, quan parlem de Grecia hem de compendre que l'història de Grecia va lligada a la mitologia.


2 comentarios:

Gabriel Almirante Gragera dijo...

Manel, t'he posat en diferents colors els tipus d'errors:
- ortogràfics en color vermell,
- sintàctics en verd,
- lèxics en magenta i
- de contingut en blau.

Com veus n'hi ha de múltiples i variats.

Thor Vázquez dijo...

<> és una petita hipèrbole.