lunes, 17 de diciembre de 2007

Batxillerat Grec Antígona de Sófocles. Proposta de treball

Batxillerat Grec Antígona de Sófocles. Proposta de treball

Lectura de l’Antígona de Sòfocles i proposta de treball.
Data límit de lliurement del treball: 19 de febrer de 2008. (Qui no vulgui presentar treball farà un examen oral)

Hi ha versions digitals traduides en castellà en les següents adreces:
http://www.ciudadseva.com/textos/teatro/sofocles/antigona.htm
http://www.logoslibrary.eu/pls/wordtc/new_wordtheque.w6_context.more_context?parola=35428&n_words=1&v_document_code=71954&v_sequencer=31170&lingua=ES


ESTRUCTURA DEL TREBALL

I. Sòfocles: vida i obra. [1 punt]

II. Anàlisi de l’Antígona: [2,5 punts]
a. Argument resumit en aprox 5-10 línies. [1 punt]
b. Estructura dramàtica: parts formals citant el número de vers i/o el contingut (estàsims i episodis). [0,5 punts]
c. Espai i temps de l’acció. [0,5 punts]
d. Antecedents mítics de la trama. [0,5 punts]

III. Estudi dels personatges : [3,5 punts]
a) Antígona. b)Creont. c) Ismena. d) Hèmon. e) Eurídice. f) Tirèsias. g) El cor.

IV. Influència posterior en la literatura: sinopsi o argument d’un parell d’obres modernes inspirades en l’obra de Sòfocles. [1 punt]

V. Escollir entre una de les tres opcions següents: [2 punts]
a. Opinió personal esmentant aspectes literaris a destacar, o bé adoptant la forma de recomanació de lectura a un amic. És a dir, raons per les quals és o no és recomanable la seva lectura.
b. Redacció pròpia en un màxim de 10-15 línies sobre les possibles relacions polítiques paral·lelismes amb l’actual Proyecto de Ley de Memoria histórica. Es pot extreure informació a partir de WIKIPEDIA, l'enciclopèdia lliura en:
http://es.wikipedia.org/wiki/Ley_de_Memoria_Hist%C3%B3rica_de_Espa%C3%B1a
c. Fer un buidat de paraules (entre 10 i 15) i construir a partir d’elles una composició lliure utilitzant-les. El buidat es pot fer de l’estàsim següent:

CORO.
Muchas cosas hay portentosas, pero ninguna tan portentosa como el hombre; él, que ayudado por el noto tempestuoso llega hasta el otro extreme de la espumosa mar, atravesándola a pesar de las olas que rugen, descomunales; él que fatiga la sublimísima divina tierra, inconsumible, inagotable, con el ir y venir del arado, año tras año, recorriéndola con sus mulas.`Con sus trampas captura a la tribu de los pájaros incapaces de pensar y al pueblo de los animales salvajes y a los peces que viven en el mar, en las mallas de sus trenzadas redes, el ingenioso hombre que con su ingenio domina al salvaje animal montaraz; capaz de uncir con un yugo que su cuello por ambos lados sujete al caballo de poblada crin y al toro también infatigable de la sierra; y la palabra por si mismo ha aprendido y el pensamiento, rápido como el viento, y el carácter que regula la vida en sociedad, y a huir de la intemperie desapacible bajo los dardos de la nieve y de la lluvia: recursos tiene para todo, y, sin recursos, en nada se aventura hacia el futuro; solo la muerte no ha conseguido evitar, pero si se ha agenciado formas de eludir las enfermedades inevitables. Referente a la sabia inventiva, ha logrado conocimientos técnicos más allá de lo esperable y a veces los encamina hacia el mal, otras veces hacia el bien. Si cumple los usos locales y la justicia por divinos juramentos confirmada, a la cima llega de la ciudadanía; si, atrevido, del crimen hace su compañía, sin ciudad queda: ni se siente en mi mesa ni tenga pensamientos iguales a los míos, quien tal haga.


No hay comentarios: